AUTORS
A Romania es parla Romanès. El seu nombre de parlants és de 23.800.000. El tipus de grafia és l’alfabet llatí.
En Romania, es parlen diverses llengües: L’Alemany, el Serbocroat, el Turc, el Txec, el Tàtar de Crimea i la llengua de signes romanesa. Els diversos romanesos s'agrupen en quatre blocs dialectals: el dacoromanès, que, com que és el principal, sovint s'anomena simplement romanès, l'aromanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Ha estat en contacte amb llengües com ara el grec, l'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves i, a més, l'important paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí.
1. Com et dius? Andrei Hatmanu
2. Té algun significat el teu nom? No
3. A quin carrer vius? Enric Granados.
4. A casa teva és parla la teva llengua? Sí.
5. Saps alguna cosa sobre la llengua de signes romanesa? No, perquè no ho vaig estudiar.
6. Ens pots dir alguna paraula de la teva llengua materna? I un número? Statja de Autobuz/ zece
7. Quin és el menjar típic de Romania? Cozonac
8. On està situat Romania? Est d’Europa
9. A quins països es parla romanès? Es parla però només al voltant de Romania
10. T’agrada parlar la teva llengua materna? Si, molt.
11. Quina diferència hi ha entre el català i el romanès? Cap, perquè les dos són llatínes
12. Vas sovint a Romania? Per qué? Si, perquè allà està la meva família
13. Trobes a faltar l’ús de la teva llengua? No, perquè ho parlo amb els meus pares a casa
14. Com es deia el teu primer col·legi a Romania? Elena Farago.
15. Com es diu en català? No es pot traduir perquè és un nom.
16. A quin poble vivies? Vivia a Vaslui.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrer Can Pou. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrer Can Pou. Mostrar tots els missatges
dimarts, 31 de maig del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
un carrer variat
Al meu carrer s’hi veuen ocells
molts bancs , herba i una piscina
nens jugant amb els genolls vermells
caiguts al fang amb color de sardina
olora bé a vegades o a humitat
la fragància d les flors li dóna un bon ambient
sembla flaire de prosperitat
i tot dispers olorant atent
s’escolta el tren i la nacional
bufa fort el vent abans de carnaval
el xip-xop de l’aigua és un so agradable
després del bon dia d’aquell vent tan amable
un carrer variat això es pot veure
molta diversitat i llocs per seure
un temps ven dispers a èpoques de l'any
i diferents afers i tranquil·litat d'enguany.
Arnau D.
molts bancs , herba i una piscina
nens jugant amb els genolls vermells
caiguts al fang amb color de sardina
olora bé a vegades o a humitat
la fragància d les flors li dóna un bon ambient
sembla flaire de prosperitat
i tot dispers olorant atent
s’escolta el tren i la nacional
bufa fort el vent abans de carnaval
el xip-xop de l’aigua és un so agradable
després del bon dia d’aquell vent tan amable
un carrer variat això es pot veure
molta diversitat i llocs per seure
un temps ven dispers a èpoques de l'any
i diferents afers i tranquil·litat d'enguany.
Arnau D.
dimarts, 22 de març del 2011
dimarts, 14 de desembre del 2010
L’ARBRE CAIGUT
Al davant de la meva vivenda hi ha un arbre espectacular, majestuós. Aquest arbre fa que cada estiu tinguem una bona ombra i estem tots ben frescos. Un ventós dia de tardor, les ràfegues de vent bufaven tant que la gent es va abstenir de sortir de casa. Al cap d’unes hores, el vendaval es va calmar i tots, més assossegats vàrem sortir de les cases i què vam contemplar? Doncs aquell fornit arbre havia platicat.
Va aixafar vàries cases i fanals. Una veïna va trucar als bombers i en qüestió de minuts van arribar.
Vaig badar boca i quan me n’adonava ja no hi era l’arbre. Hi van plantar una morera ben satisfactòria que a tots ens va agradar. El veí que no podia sortir de casava aconseguir-ho sense cap problema i tots vam tornar a somriure.
Va aixafar vàries cases i fanals. Una veïna va trucar als bombers i en qüestió de minuts van arribar.
Vaig badar boca i quan me n’adonava ja no hi era l’arbre. Hi van plantar una morera ben satisfactòria que a tots ens va agradar. El veí que no podia sortir de casava aconseguir-ho sense cap problema i tots vam tornar a somriure.
Arnau Divins
dimarts, 25 de maig del 2010
El carrer es diu Can Pou
El carrer es diu Can Pou. Es troba a Premià de Mar. És un carrer molt transitat perquè és de pas cap al barri Cotet i Premià de Dalt i l'autopista.
A més a més al barri de can Pou es troben els dos Instituts de Premià de Mar. Un d'ells es diu Serra de Marina on estudien nois i noies que volen fer batxillerat i, elsegon es diu Cristòfol Ferrer on estudien nois i noies que volen fer ensenyament professional. Entre tots dos Instituts apleguen un molt gran nombre de nois i noies estudiants.
També s'ha acabat de construir un grandíssim edifici que es dedicarà a residècia d'avis. Diuen que oferirà molts serveis.La gent del barri pensa que serà molt car. Quines persones grans podràn pagar la mensualitat?
De botigues n'hi han poques. És un barri residencial. Però hi ha una botiga de queviures que té prou dificultats per poder ser rendible. La gent del barri solament compra allò que s'ha oblidat de comprar a les grans superfícies que es troben a prop del poble.
També hi ha una fleca, que no fa pa sinó que el porten ja fet i aquí es ven.
És típica la llibreria Aurora. Allí es reuneix molt jovent a comprar xuxes, pipes, gelats, llapis, carpetes, llibretes, diaris, col.leccions d'històries de la televisió, de futbol, i joguines de tot tipus. Molta gent gran encarregeuen llibres de lectura.
Hi havia una botiga que venia pantalles de televisió, però ja ha tancat.
Anteriorment aquesta botiga era de les conegudes com tot a cent. També va tancar. És un barri difícil per a les botigues. La gent prefereix comprar a les grans superfícies que a les petites, perquè a les grans troben preus més baixos.
Un altre espai és el bar anomenat Chevrolet. Un bar de joves perquè són joves els que el porten. però també hi va gent del barri més gran a prendre un cafè, una cervesa, a veure els partits de futbol i fan molt de soroll quan el seu equip marca un gol.
Hi ha, també un taller especialitzat en arranjaments de motors de gas-oil.
I una botiga de bicicletes de tot tipus. En aquesta botiga també proporcionen carnets oficials per tal de participar en carreres oficials de bicicletes i, a m´s, al menys en alguna ocasió han facilitat la inscripció en la federació catalana.
Tot això en la part sud del barri.
En la part nord també hi han moltes edificis de torres pareades, com en la part sud.
En la part més al nord, fronterera amb Vilassar de Mar, també hi han botigues i bars, restaurants, un d'ells de self service, molt freqüentat per la gent del barri.
Hi ha una perruqueria i una pizzeria, i tres bars, un a prop dels instituts, i els altres dos a prop de la carretera.
Com a entitats molt conegudes es troben una al costat de l'altra i a la vorera de la carretera, la Creu Roja i el centre de recuperació d'Animals Marins, el famossíssim CRAM, que el volíen traslladar a un altre lloc amb instal.lacions noves i més gran però el poble ha lluitat perquè, al menys, una secció es quedi a Premià.
Un acte molt important, educatiu i cívic que té lloc al barri i que en participen petits i grans és la alliberació de tortugues curades al llarg de l'any al CRAM. Venen autoritats, i educadors que dónen explicacions de la vida d'aquests animals i com van arribar al Cram i en quin estat.
L'alliberament cap al mar és un acte molt emotiu. Totes les persones aplaudeixen molt contentes i emocionades.
També, una vegada a l'any, travessa per la carretera una carrera de triatlon. Abans era la Marató Mataró-Barcelona. és molt divertit perquè es tanca la carretera al tràfic de cotxes i poden tots aprofitar per passejar, càorrer amb patins i bicicletes, per la carretera en tant no passi la carrera.
Al temps de la festa major, fan a la plaça Can Fitó una festa d'espuma per els més petits i els inviten a una xocolatada.
La revetlla de Sant Joan també és un esdeveniment molt esperat ja que es fa la verbena i una orquetra fa música fins a altes hores de la matinada.
la canalla, sobretot, fa molt de soroll amb els petards. Moltes persones grans hi participen. D'altres no els hi agrada gens ni mica.
La proximitat a la platja fa que també es consideri que són del barri les cantades d'havaneres i els focs artificials que es fan cada any.
En aquests actes participa tot el poble.
Com la famosa batalla de pirates i premianencs. Aquí la disbauxa és impressionant. La gent es llança aigua amb tota mena d'instruments, màquines solfatadores, pistoles d'aigua de tota condició i grandària. lehi ha de molt xules. És una activitat que agrada molt a tothom i molt refrescant a l'estiu.
També a la platja pròxima al barri tocant el port es col.loquen les atraccions de la fira de festa major. Atraccions de tota mena, algunes, inclòs, perilloses, però totes compten amb les màximes mesures de seguretat, com ho mana la llei. mai ha passat cap desgràcia, per sort.
Jonathan Ruiz
A més a més al barri de can Pou es troben els dos Instituts de Premià de Mar. Un d'ells es diu Serra de Marina on estudien nois i noies que volen fer batxillerat i, elsegon es diu Cristòfol Ferrer on estudien nois i noies que volen fer ensenyament professional. Entre tots dos Instituts apleguen un molt gran nombre de nois i noies estudiants.
També s'ha acabat de construir un grandíssim edifici que es dedicarà a residècia d'avis. Diuen que oferirà molts serveis.La gent del barri pensa que serà molt car. Quines persones grans podràn pagar la mensualitat?
De botigues n'hi han poques. És un barri residencial. Però hi ha una botiga de queviures que té prou dificultats per poder ser rendible. La gent del barri solament compra allò que s'ha oblidat de comprar a les grans superfícies que es troben a prop del poble.
També hi ha una fleca, que no fa pa sinó que el porten ja fet i aquí es ven.
És típica la llibreria Aurora. Allí es reuneix molt jovent a comprar xuxes, pipes, gelats, llapis, carpetes, llibretes, diaris, col.leccions d'històries de la televisió, de futbol, i joguines de tot tipus. Molta gent gran encarregeuen llibres de lectura.
Hi havia una botiga que venia pantalles de televisió, però ja ha tancat.
Anteriorment aquesta botiga era de les conegudes com tot a cent. També va tancar. És un barri difícil per a les botigues. La gent prefereix comprar a les grans superfícies que a les petites, perquè a les grans troben preus més baixos.
Un altre espai és el bar anomenat Chevrolet. Un bar de joves perquè són joves els que el porten. però també hi va gent del barri més gran a prendre un cafè, una cervesa, a veure els partits de futbol i fan molt de soroll quan el seu equip marca un gol.
Hi ha, també un taller especialitzat en arranjaments de motors de gas-oil.
I una botiga de bicicletes de tot tipus. En aquesta botiga també proporcionen carnets oficials per tal de participar en carreres oficials de bicicletes i, a m´s, al menys en alguna ocasió han facilitat la inscripció en la federació catalana.
Tot això en la part sud del barri.
En la part nord també hi han moltes edificis de torres pareades, com en la part sud.
En la part més al nord, fronterera amb Vilassar de Mar, també hi han botigues i bars, restaurants, un d'ells de self service, molt freqüentat per la gent del barri.
Hi ha una perruqueria i una pizzeria, i tres bars, un a prop dels instituts, i els altres dos a prop de la carretera.
Com a entitats molt conegudes es troben una al costat de l'altra i a la vorera de la carretera, la Creu Roja i el centre de recuperació d'Animals Marins, el famossíssim CRAM, que el volíen traslladar a un altre lloc amb instal.lacions noves i més gran però el poble ha lluitat perquè, al menys, una secció es quedi a Premià.
Un acte molt important, educatiu i cívic que té lloc al barri i que en participen petits i grans és la alliberació de tortugues curades al llarg de l'any al CRAM. Venen autoritats, i educadors que dónen explicacions de la vida d'aquests animals i com van arribar al Cram i en quin estat.
L'alliberament cap al mar és un acte molt emotiu. Totes les persones aplaudeixen molt contentes i emocionades.
També, una vegada a l'any, travessa per la carretera una carrera de triatlon. Abans era la Marató Mataró-Barcelona. és molt divertit perquè es tanca la carretera al tràfic de cotxes i poden tots aprofitar per passejar, càorrer amb patins i bicicletes, per la carretera en tant no passi la carrera.
Al temps de la festa major, fan a la plaça Can Fitó una festa d'espuma per els més petits i els inviten a una xocolatada.
La revetlla de Sant Joan també és un esdeveniment molt esperat ja que es fa la verbena i una orquetra fa música fins a altes hores de la matinada.
la canalla, sobretot, fa molt de soroll amb els petards. Moltes persones grans hi participen. D'altres no els hi agrada gens ni mica.
La proximitat a la platja fa que també es consideri que són del barri les cantades d'havaneres i els focs artificials que es fan cada any.
En aquests actes participa tot el poble.
Com la famosa batalla de pirates i premianencs. Aquí la disbauxa és impressionant. La gent es llança aigua amb tota mena d'instruments, màquines solfatadores, pistoles d'aigua de tota condició i grandària. lehi ha de molt xules. És una activitat que agrada molt a tothom i molt refrescant a l'estiu.
També a la platja pròxima al barri tocant el port es col.loquen les atraccions de la fira de festa major. Atraccions de tota mena, algunes, inclòs, perilloses, però totes compten amb les màximes mesures de seguretat, com ho mana la llei. mai ha passat cap desgràcia, per sort.
Jonathan Ruiz
dimecres, 3 de febrer del 2010
dimecres, 4 de novembre del 2009
Can Pou 1
Visc al carrer Can Pou de Premià de Mar que està situat a prop de Vilassar de Mar. També estic a prop dels instituts que es diuen Serra Marina i Cristòfol Ferrer.
Al meu carrer és molt llarg, deu tenir uns 100 metres, té molts arbres que són molt alts, tinc 8 fanals, hi han moltes cases, també hi ha un camp de futbol i dues escoles bressol. Finalment, trobem la Creu Roja i al Cram es on hi ha les tortugues ferides que s’estan curant i després quan estan curades las deixen al mar . I la nacional al costat de casa meva.
L’ any passat es va suïcidar un noi a la via del tren i van venir 2 ambulàncies i un cotxe de la policia. Aquest estiu va haver-hi un accident a la Nacional al del cotxe que estava a darrera era anglès i al de davant era d’aquí Espanya i a davant de tot hi havia un camió que estava parat i llavors la camioneta que venia es va parar i l’ altre que venia no va poder frenar i van xocar i va venir la grua i un cotxe de la policia.
Per tot això, podem dir que el carrer de Can Pou és el meu carrer.Adrià G.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)