El meu carrer no és d’aquells comercials...

El meu carrer no és d’aquells comercials,


Tan sols hi ha les llars d’antics pescadors,

Amb tons familiars i acollidors,

Blancs i blaus són els seus colors.



No acostuma a ser sorollós,

Però amb el terrabastall del nº22,

I la endimoniada música de l’adolescent,

El silenci es trenca i arriba el soroll amb accent.



Cap olor es destacadament bona,

La flaira dels excrements de gos dura molta estona,

Hi ha moments en que els geranis del veí ens perfumen,

Hi n’hi ha altres que un camió ens porta al abocador en uns segons.



Un espai tan petit no pot donar per més,

El meu ambient no es bo ni dolent,

Aquest veïnat és bastant corrent,

És el carrer St. Agustí, que hi farem…?



Marc P

El Meu Carrer: St. Agustí

El meu carrer, carrer de Sant Agustí, és un dels carrers “afluents” de la riera de Premià; esta bastant a prop de l’estació. Està compost absolutament per cases, no hi ha cap bloc de pisos, grans o cap tipus de comunitats, ni similars.

Hi ha un pàrquing, però cap més sortida per a cotxes o altres vehicles, això significa que a casi tot el carrer hi ha una “barrera” impenetrable de cotxes, per la qual és difícil passar. Jo visc al número vint-i-u, la que crec que no s'ha de destacar, no tenim una casa peculiar, ni sorollosa... La que trobo més peculiar és la mes nova de totes, la qual han volgut fer-la moderna, i l’única cosa que han fet ha estat, destacar i “trencar” la cadena dels apagats colors del carrer(verds, blaus, blancs, grisos...)(a part, també trobo que s’han “passat” i els hi ha quedat fatal).

Un altra casa a destacar, no és per res del “físic” d’aquesta, si no, per que la finestra que dóna al carrer, és la de l'habitació de la filla adolescent de la família, i l’únic que fa, es ficar el volum de la música al màxim i contaminar acústicament el carrer (aquesta casa la trobaríeu fàcilment, l’únic que has de fer, és fixar-te d’on ve aquesta música una mica “infernal”).

Marc P.