EL MEU CARRER TRANQUIL

Un text d'Ainhoa Gracia

Visc al carrer Maresme, un carrer que no és molt conegut. De fet, a molta gent de Premià no li sona per aquest nom. Si aneu en cotxe, per arribar-hi, pugeu per la carretera de Premià de Dalt i just abans del Camí del Mig gireu cap a la dreta. Entreu en un carrer pla amb cases unifamiliars molt maques amb el seu petit jardí per davant. Just a la vorera del davant hi ha un espai verd i tancat, propietat de l’Ajuntament on hi ha arbres, palmeres, arbustos, rosers, plantes, pins, una garrofera, ... que serveixen de planter per a la ciutat.

Continuant, travessem el carrer de Sant Ferran. En aquesta cantonada trobarem els únics dos comerços del carrer Maresme, una fusteria i un taller mecànic, és per això que sempre hi ha algun cotxe espatllat en el taller, a vegades se sent una sorollada de cotxes que s’estan reparant. Amb tot, se senten els sorolls dels cotxes que passen pel carrer, també a vegades alguns nois i noies es posen en el parc a cridar i fer escàndol.

Seguint aquesta vorera, trobem els pisos del conjunt “Nou Premià”. L’entrada és bonica, i agradable, perquè hi ha un jardí ben cuidat amb herba i dues acàcies mimoses que especialment els mesos de gener i febrer llueixen les seves branques grogues i ofereixen una vista espectacular. A part, quan passes pel matí per sota de l’arbre, s’olora la fragància de pol·len i una olor fresca de l’herba recentment tallada. Al davant hi ha un petit parc infantil, no sempre està net, més aviat, de vegades sembla un abocador de deixalles amb els contenidors d’escombraries que hi ha i que fan una pudor i ferum molt  desagradable.

Al mateix parc, més a baix, hi ha un espai tancat tan gran com mitja piscina olímpica, que és fa servir per jugar a la petanca. Així mateix, la gent fa un mal ús d’aquest espai deixant lliures els seus gossos, cosa que està prohibida. Més a baix al costat, hi ha una pista de bàsquet amb dues canxes perquè els nens juguin dins de un horari  raonable, al voltant hi ha pisos on viu gent.

    

Fa uns mesos van instal·lar al parc uns elements pensats per a la gent gran per fer gimnàstica, alguns aparells són: pedals, manillars per treballar els músculs dels braç

i de les cames, esglaons, plataformes elevades perquè saltin i moguin els músculs del peus,..                                                                                               

Al matí, és fàcil  veure a persones grans fent ús del aparells, i a la tarda hi veus jugar al parc als nens petits a la tornada de l’escola, els nens ho fan servir més aviat per jugar.

Sincerament, es podrien, millorar coses sobre el meu carrer, però no és el pitjor carrer de Premià, encara que està bastant ben cuidat per compartir amb gent incívica.

Hassan: "Fa 35 anys què estic aquí"

Sergi i Hamza
L'àrab és la llengua parlada en origen pel poble àrab. És una llengua semítica, com l'hebreu, l'arameu, l'accadi o el sirià. Pel fet de l'expansió territorial a l'edat mitjana i per la difusió de l'Alcorà, aquesta llengua s'ha estès per tot l'Àfrica nordsahariana i bona part de l'Orient Pròxim. És la llengua oficial en vint països i cooficial en al menys altres sis; així mateix és la llengua oficial de la Lliga Àrab i una de les sis llengües oficials de l'Organització de Nacions Unides.
L'origen de la llengua àrab es remunta al segle II de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que és una llengua revelada directament a Ismael, el fill d'Abraham amb Agar. Les primeres traces de l'escriptura àrab es remunten més enllà del segle VI.
La llengua àrab compren tant una varietat estàndard que s'utilitza en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius (àrab fus·ha o àrab clàssic - اللغة العربية الفصحى, al-luḡa al-ʿarabiyya al-fuṣḥà), com nombrosos dialectes locals, que a voltes arriben a ésser incompressible entre si a causa de diferències lèxiques i fonològiques, mentre que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic.[1] La denominació d'aquesta llengua en el propi idioma àrab és (al-luḡa) al-ʿarabiyya (la (llengua) àrab), tot i que en alguns dialectes, com en l'egipci es denomina (al-lisān) al-ʿarabī (en gènere masculí).

1. T’agrada la teva llengua?
Sí, m’agrada.

2. T’ha costat adaptar-te al nou entorn?
La veritat és que no

3. Des de quan estàs aquí?
Fa 35 anys.

4. Quina llengua parles més, la teva o la d’aquí?
Parlo amb més freqüència la d’aquí.

5. Et saps alguna cançó?
Ara mateix no me'n recordo.

6. Vas pensar que et va canviar la vida?
Si, moltíssim.

7. Penses en alguna cosa que et recordi al teu país?
No.

8. Coneixes alguna frase feta del teu país?
Si, però no m’enrecordo molt be.

9. Ens pots dir alguna paraula?
Salamalikum.

10. Parles sovint la teva llengua?
Bastant.

11. Amb quina llengua parles amb els teus fills?
Castellà.

12. Quantes llengües saps?
Català, Castellà i Àrab.

13. Vas de tant en tant al teu país?
Sí, cada any.

14. Ha sigut difícil aprendre una nova llengua?
Una mica.

15. Amb qui parles la teva llengua?
Amb alguns familiars i amics.

Un carrer de tota la vida

El meu carrer és
bonic i petit,
ja que els cotxes van
d’allà cap aquí.

És tranquil i silenciós
a part que algun gos
fagi bub·bub i
desperti a tots.

Hi ha una mica
de pudor si
algun gos ha fet
les seves coses allà on vol.

El meu carrer no
podria ser millor,
i no sé si a tu t’ha
agradat tant com jo.

Can Maresma,un carrer tranquil

El meu carrer: Can Maresme

Visc al quart  pis del número deu i des de la finestra veig el camp. Per allà pasturen ovelles, hi ha un petit bosc i una riera, i un dia vaig veure un conill. És molt tranquil i visc molt a gust.

Surto del portal de casa i anant cap a la dreta veig un aparcament de cotxes i un forn de pa on hi anem cada dia a comprar. Baixant  cap a  l’esquerra trobo la granja del Manu i la riera i pujant cap a la dreta hi ha un parc on de vegades hi vaig a jugar amb els meus amics.

Prop de casa hi ha una fàbrica de roba. Coneixen la meva família i de vegades hi anem i ens regalen roba de vestir per a mi i per al meu germà petit, que es diu Yahya. Estic content perquè és roba bona de marca. 

Mohamed

Can Maresme un bon carrer

El meu carrer és molt especial i tranquil. Té de tot com arbres, unes voreres, merda de gos, és a dir molt normal. Sobretot té una imatge molt bonica i per una mica més és Premià de Dalt. Hi ha dos edificis el meu i una fàbrica. Hi ha un terreny d’un veí , uns camps immensos junt amb un pàrking de cotxes molt gran i no hi ha cotxes aparcats a les voreres és un avantatge molt gran.
Les voreres conserven el seu color tan llampant i la carretera....
doncs res, hi ha esquerdes, un clavagueram.
Això si quan plou tot s’ha convertit en una espècie de rierol ja que no és molt gran l’aigua s’estanca en les esquerdes i es fan bassals.
Hi ha llum,plantes i està molt cuidat,ho que passa és que s’està degradant i no m’agrada gens. Hi ha sorra, pedres i petits animalsja que es un lloc tranquil on passen cotxes poques vegades.
Hi ha també dos i un taller d’alumini on ja no s’hi treballa però de vegades,molt poques vegades venen.
Hamza