EL CARRER CENTRAL

Autora: Mia Campos /(1r ESO B)

A Premià de Mar hi ha molts carrers bonics que la formen però en particular hi ha un que en destaca : La Gran Via de Lluís Companys. 

Aquest és el carrer principal del meu poble; la Gran Via és un carrer molt llarg, ample i amb molts comerços pel que no és d’aquells carrers que passen desapercebuts. Aquesta via comença en l’ Avinguda Torrent Castellers fins al carrer Torrent de la Font Sana. 

És un carrer bastant llarg per on passen moltes persones i cotxes sense parar. Cada dia se senten xerrameques xerrant en algun bar, crits dels nens petits jugant amb els seus amics, brogits de gent gran comentant la seva vida a qui els escolta. En especial hi ha una senyora gran que es diu Emilia que sempre està passejant per allà acompanyada per les seves amigues o els seus nebots. Ella és especial perquè alegre el dia a tothom pel seu somriure . 

A més, quasi sempre hi ha festes i festivals i se sent rialles agradables, música i alguna cantarella dels avis que passegen cada dia pel dematí. 

El que provoca una mica de terrabastall són les frenades i/o les botzines dels cotxes motos i autocars, especialment a les hores de major trànsit. 

Però no només se senten coses, el meu carrer fa una olor diferent en cada part usualment fa olor a frescor, perfum i dolçor. Hi ha una xarcuteria que per a mi, ja que no m’agrada els embotits, hauria de fer pesta però no entenc com ho fan perquè faci una oloreta especial en el bon sentit. També hi ha un mercat que cada vegada que hi passo fa una oloreta de peix podrit molt desagradable, però per les botigues que més m’agrada caminar per l’olor són les perfumeries. 

Quan passeges també pots veure altres comerços, els que més hi destaquen són : 

• Els nombrosos bancs com: la caixa, BBVA, Santander 
• Òptiques : Casablanca i Cottet. 
• Hi ha l’Escola parvulari del Sant Cristòfol 
• Botigues de roba : Benetton, Girls and cotton, Uniko .... 
• Botigues per comprar el menjar com: Condis, Caprabo, Eroski i Nostrum. 
• Bars /restaurants: el 196, el far d’en Roc, l’Ànec Grog, WhyNot.
•  També té una oficina de Correos. 
• Hi ha cafeteries com: la Jijonenca, la Daunis o la Granier 

He de dir que el meu carrer no està gaire net hi ha cigars al terra juntament amb excrements d’animals. 

També té allò basic com casetes de la loteria, arbres, parquímetres, farmàcies, bancs per seure, pàrquings, basars xinesos, i la Plaça dels Països Catalans on es celebren la majoria de les festes. El meu carrer no és perfecte però el més important és que hi ha molt de color i tothom està feliç. Si vius a Premià ja sabràs del que et parlo i si no hi vius vine a conèixer Premià !!

La GranVia de Lluís Companys: el carrer més llarg i bonic de tot Premià de Mar

La Gran Via és el carrer principal de Premià de Mar.

És un carrer molt llarg i ample. Travessa de punta a punta el poble.

Aquest carrer és molt comercial, amb botigues grans i petites, supermercats, sabateries, floristeries, botigues de roba... Cada botiga té la seva pròpia olor, per exemple: les botigues de roba fan aroma a nou, les floristeries fan flaire a perfum.

Al mig del carrer, s'hi troba el Mercat de Sant Joan. Sempre que passes per allà fa ferum a peix, però hi venen tot tipus d'aliments, carn, peix, fruita, verdura...

És un carrer molt sorollós, hi passa molta gent i també molts cotxes. És difícil que no hi hagi soroll.

El carrer és molt bonic, amb uns plataners a banda i banda, però de vegades està una mica brut.

A la tardor, les fulles de plataner cauen i formen com una catifa. És una mica incòmode caminar per allà.

També hi ha bastants bancs, a cada un d'ells sempre et trobes a gent gran peten la xerrada. Quasi cada dia hi ha la mateixa gent parlant.

Una cosa que té de dolent és que tots els contenidors estan posats de cara al sol i a l'estiu fan molta pudor!!!!!!!!!

Té un total de dos-cents cinquanta-quatre portals.

En conclusió, en aquesta descripció us he volgut dir que la Gran Via és un carrer molt especial de Premià de Mar amb moltes coses a dir sobre ella!!!!!!!!

Mar Xiao

Una part de la Gran Via

En el carrer on jo visc, la Gran Via C/Lluís Companys, hi ha una papereria, on ja ens coneixen des que érem petites, un veterinari, on vàrem portar el nostre hàmster quan no estava bé, una perruqueria,on anem pocs cops, una tintoreria, i una botiga de coses de casa, com plats, gots, i fins i tot quadres.
En el meu carrer no hi ha arbres, i per Nadal fiquen molt poc guarniment, en canvi al centre fiquen molta més cosa. Quan passo pel meu carrer se sent el lladruc dels gossos insuportables , el soroll de els motors dels cotxes, motos, camions , autocars, etc. També de vegades, fa pesta a cremat que ve de la casa del davant on cada diumenge fan una barbacoa, una aroma a diverses flors i una pudor a benzina dels cotxes que passen a gran velocitat. Trobo que aquesta part de la Gran Via és bonica perquè s’està molt tranquil. Es molt curiós perquè ha una part on està tot ple de cases i una altra part on tan sols hi ha pisos. El terra normalment està brut.
El meu carrer és bastant ampli, llarg i gran. Quan passes també fa la sensació que les cases i els pisos estan néts. Per les nits fa molt bona olor, perquè hi ha una flor que només s’ensuma per les nits.
Elisabet R.

Una part de la Gran Vía

El carrer on jo visc és el carrer Gran Via Lluís Companys. Hi ha bastants  cases i uns quants pisos. Jo visc en un dels pisos.

A prop de casa meva tinc la plaça on hi ha supermercats, bars, farmàcies, desprès també  hi ha a prop una llibreria, una botiga de coses de casa, un veterinari, una perruqueria i una fleca.

Les olors del meu carrer són: La flaire a barbacoa de la casa del davant, la pudor a escombraries, la pesta a benzina que ve quan les motos passen a molta velocitat, l’aroma a diferents plantes i l’olor a pa i a pastissos.

 El meu carrer està brut però tot i així per mi és bonic. També és gran, ample, llarg, però una desavantatge és que no hi ha arbres. Els sons del meu carrer són els següents: xivarri perquè la gent parla molt fort, cotxes, camions, autocars, música per els veïns, ocells, patinets i gossos.

El meu carrer està tranquil a estones. Tinc el mar davant i per això les vistes són precioses. El so que més se sent és el lladruc insuportable dels gossos

Hi ha olors repugnants però també n’hi ha d’ agradables. A mi m’agradaria molt el meu carrer si no hi hagués tants gossos.

   

 Txell R

"Cap paraula acaba en consonant i casi totes porten accent a l’última vocal"

JUAN JOSÉ P. 
El Guaraní és una llengua que es parla a Amèrica del sud, sobretot a Paraguai ja que és la llengua oficial. Hi ha tres varietats d´aquesta llengua: el misionero o jesuítico; el guaraní parlat per guaranís i el guaraní Paraguai.

Per saber més...
El Guaraní va ser la primera llengua sud-Americana en arribar a ser oficial. Aquesta llengua la parlen 5.114.000 d´habitants.
El seu alfabet és:

- Majúscules: A, Ã, CH, E, Ẽ, G, G̃, H, I, Ĩ, J, K, L, M, MB, N, ND, NG, NT, Ñ, O, Õ, P, R, RR, S, T, U, Ű, V, Y, Ỹ, '.

- Minúsqules:
a, ã, che, e, ẽ, ge, g̃e, he, i, ĩ, je, ke, le, me, mbe, ne, nde, nge, nte, ñe, o, õ, pe, re, rre, se, te, u, ũ, ve, y, ỹ

1. En el teu país quanta gent parleu el Castellà i el Guaraní?
- El 90% parla guaraní i el 10% parla castellà.

2. Encara que el guaraní sigui oficial, quanta gent creus que el parlen el teu país?
- uns cinc milions i mig de persones .

3. Quines creus del nostre abecedari no estan en el teu abecedari?
- Hi ha totes les lletres però a l’hora d’escriure s’utilitza l’alfabet llatí.

4. T’ha costat adaptar-te a la llengua catalana?
No tant... l’entenc, però no el parlo molt bé.

5. Quins idiomes parleu a casa?
- El guaraní i el castellà .

6. Pots traduir aquestes paraules?
- si.
- Per què? - mba’ere.
- Com estàs? - mba’e reime.
- Hola - mba’ eichapa.
- Bon dia - ara’pora.
- Raul és divertit - Raul hory.
- Com sempre fa un bon sol - akointe kuarahy pora.
- Adéu - ahama.
- Bé - ipora.
- Em trobo malament - aime vai

7. A l’institut quines llengues apreneu?
- El guaraní, el castellà i l’anglès.

8. En quin idioma et comuniques més amb els teus amics?
- En guaraní.

9. En quins països es parla el guaraní?
- En parts d’Argentina, Bolivia i Brasil.

10. Em podries dir alguna curiositat de la teva llegua?
- Hummm... Cap paraula acaba en consonant i casi totes porten accent a l’última vocal.
- Per exemple: s’escriu tape (camí) i es llegeix ta’pe.

TOT SOBRE EL MEU CARRER

En el meu carrer
Es veuen grans blocs,
unes cases blanques
Arbres i cotxes de colors


En el meu carrer
S`escolta el lladruc dels gossos
El cant dels ocells els crits de la gent
i Les rialles dels mossos

En el meu carrer
Es respira l’aroma i la frescor de les flors dels jardins
Barrejat amb el perfum
De saborosos menjars que cuinen els veïns

En el meu carrer hi ha de tot
Coses que m’agraden I coses que no,
Flors que perfumen i cotxes que embruten,
Però a la fi és el meu carrer i m’agrada molt.

JORDI V.

Tot sobre el meu carrer

El meu carrer
El que més es destaca es quan el sol surt.
Tot es veu més brillant.
Una de les coses que passen al meu carrer.
Es veuen cotxes més brillants que un diamant.

El que fa mes soroll al meu carrer són les motos.
Quan són les nou de la nit tots pleguen per anar a dormir.
Quan ja es de dia tots se´n van com si no hagués passat res.

El que més flaire fa, és la olor que passa pel matí,
que fa podor a contenidor.
Però el que mes m´agrada per la tarda,
es la olor a flors del jardí.

El meu carrer es veuen cotxes molt brillants.
Quan son les nou de la nit tots pleguen.
L´olor mes bona que fa son les flors del jardí.

Juan José Perez

El carrer Gran Via Lluis Companys

El meu bonic carrer

un carrer amb molta vida

Gran via de lluís companys, Un carrer un a mica llarg

Ver todas

Consigue el tuyo

Monòleg

En el meu carrer hi ha una piscina, gran amb arbres i una pista de patinatge. Un dia,molt calorós, uns nens de 14 anys volien sortir i com que la porta no s’obria van començar a donar patades fins que se la van carregar, va haver de venir una persona a arreglar-la. Els adults van castigar als nens sense poder entrar a la piscina. El pitjor va ser que jo havia d'anar  al  col·legi i vaig arribar tard  perquè van tardar mitja hora  en arreglar-la. Aquells nens els van prohibir tornar a la piscina que queda a la Gran Via Lluís Companys, al meu edifici que és molt bonic. Va ser tot un embolic perquè la gent del meu edifici es va cabrejar molt. 
Netty A

Cine a l’aire lliure

Hola em dic Marc i explicaré que un dia d’estiu en el meu carrer(Gran Via de Lluís Companys) van decidir fer un cine a l’aire lliure i van ficar cadires, una pantalla molt gran i van fer crispetes també van donar coca cola, fanta...
Aleshores els veïns es van asseure a les cadires i van projectar una pel·lícula que es deia:”101 Dalmatas”; van ficar aquesta pel·lícula perquè hi havia més nens que pares.
A l’acabar, els nens petits es ficar molts contents i cada nen li va dir els seus pares: “volem que es torni a repetir això “.
Després els pares es van reunir i van decidir que ho tornarien a fer.

Marta

El xoc imparable

Ara tinc 30 anys, i visc des de fa 15 visc a la Gran Via, de Premià de Marc, un poblet petit a prop de Mataró. Em dic Laura i una vagada a la gran via va passar que dos cotxes es van xoca,”diuem que hi havia un conductor que avia vegut massa del compte el sue cotxe era de color verd i que anava en direcció contraria , era denit no sabia per on anava,l’altre que venia estava anant molt rapit era imparable no va poder frena i es vam xocar, el cotxe va sortir volant per sort no es vam fer cap mal.
Al cap duns dies d’estar a l’hospital es vam trobar més be, cadascuna de les seves families vam estaven contents per que no els va passar res.


jo vig a la gran via al costat de la panaderia.
diuem que dos cotxes es vam xocar.
hi havia un conductor que esataba borracho i l’atra que anava rapid.
les sevas familias estavan contens per que no avia pasat res.

LA MILLOR BARALLA DEL CARRER

LA MILLOR BARALLA DEL CARRER
Avui a la tarada dos senyors grans s’han començat a donar cops al mig del carrer la Gran Vía i s’han començat a dir unes coses com, gili...algu, ca...no se que, i no se que més perquè el meu pare llest m’havia tapat les orelles, però l’únic que vaig entendre perfectament van ser els crits d’una senyora gran que cridava tant fort que inclús s’escoltava amb les orelles tapades, deia que estaven bojos!

La veritat es que la senyora nerviosa tenia raó, estaven bojos!
Llavors no recordo qui va trucar a la policia però estava ocupada en altres coses com per exemple, robatoris atracaments, accidents...

Al final un dels dos va tenir que marxar per força perquè l’altre era més fort.

Ha sigut la tarda més ``guay´´ del món!

incendi a la Gran Via

Hola, em dic Joan, i ara explicaré el que va passar al meu carrer fa 2 setmanes.

Era un dia de tardor normal sense cap inconvenient, i de cop i volta, vaig veure fum que sortia d’una finestra gran, però no sortia a quantitat, semblava que estiguessin cuinant.

Començava a sortir més i més negre, la gent mirava preocupada i s’esvarava a mida que el fum s’ennegria.

Vaig trucar als bombers del poble i en uns cinc minuts estaven allà.

Van treure les escales llargues, perquè era un 5é i van començar a pujar van treure a la dona i ella cridava desesperada que el seu marit no hi era.

- El meu marit no hi es!!!

Finalment el marit estava a Barcelona en una reunió i ell deia que ja li havia dit a ella.

El cop a ella li havia afectat.

El carrer de la plaça

El meu portal està al final del carrer, que no és gaire llarg. Sortint a la dreta està el final del carrer on hi a un banc,  una peixateria i un supermercat . Davant del meu balcó hi ha una mansió on vivia una senyora gran. Quan va morir,  l’Ajuntament va iniciar unes obres per fer alguna obra pública. Sortint a l’esquerra hi ha una fruiteria i una botiga de consumibles informàtics . 

  

                                                                                  Aleix B.

Obrer malferit

L’altre dia calorós,quan el sol esquerdava les pedres, després de portar la meva néta al col.legi, descansant al balcó de casa meva, ubicada a la Gran Via de Lluís Companys.

Mentre observava la gran obra de la plaça, immediatament, començava a sentir crits, un obrer malferit havia quedat enterrat sota terra, hem vaig posar molt nerviosa, jo des de el balcó no podia fer res, només observava com els seus companys el treien d’aquell lloc.

Al cap d’uns minuts, va arribar l’ambulància, els bombers i la policia. De lluny, es veia com l’obrer es movia, em vaig quedar tranquil·la al mateix moment, la grua continuava treballant com si no hagués passat res.

Jo pensava atentament...´´com han canviat les coses´´ quina poca solidaritat i companyonia, en altres temps, en la meva joventut, era tot diferent. El món modern d’avui, ens portarà a ser menys sensibles.
Óscar

El suïcidi de la Gran Via...

Avui ha passat al meu carrer una cosa molt forta, però a mi m’ha agradat molt , un noi s’ha suïcidat. Per les coses que m’han explicat , s’ha suïcidat perquè estava boig.
La meva mare el va veure per la finestra cridant molt , i va avisar-nos . Mai havia vist una cosa tan forta i tan xula!!
Des d’aquell moment, m'agafa per mirar la freda i gran finestra .
El noi quan va cridar cada vegada estava més boig i al final ha acabat mort , perquè s’ha tirat de la finestra de casa seva.
Mai oblidaré aquell horrible moment. Estava molt emocionant perquè no havia vist mai una cosa tan guai! , però no només pasa això ,sinó que també han passat moltíssimes coses més ¡ES QUE LA GRAN VIA , ES UN CARRER SENSACIONAL!
Luciana

GRAN VIA DE LLUIS COMPANYS, “EL COR DEL POBLE”

Visc en un pis al carrer Gran Via de Lluís companys, antigament era només Gran Via, però li van posar aquest nom en honor d’aquest home que va ser president de Catalunya.

En el meu carrer també hi ha el mercat Sant Joan, la plaça dels Països Catalans, que ara l’estan ensorrant per fer-lo de nou, amb un pàrquing a sota i a dalt una petanca, pista de ping-pong, grades i tobogans. Serà una plaça per fer actes musicals.

En el principi de la Gran Via s’ha fet una urbanització que es diu Can Boter, aquest nom és de l’amo de les finques de la masia.

En la zona centre de Premià on tota la gent va de compres, a l’estanc.. a molts llocs. I on abans era un cinema, ara és un Condis

Per contniuar, el meu carrer tot recte et porta a la carretera de Vilassar de dalt i anant cap a l’esquerra de Premià de Dalt.

Per acabar, el meu Carrer acaba a la plaça Doctor Ferran, on està el Vall Premià 1,2 i 3.

alba