El parc llarg
aquell autobús vermell que va mig buit.
Una vella que sempre està passejant el seu gos
La seva cabina telefònica sempre trencant
El silenci inquietant
Algun cotxe frena
Molts nens parlant al sortir de l'Ermita
Aquells dies quant criden goool
L'olorada que surt quan algú cuina
Aquell olor a home mort
L'aroma a humitat quan plou
La seva fragància del home mig boig
És un espai molt silenciós
L'ambient molt pacífic
El meu veïnat fantasma
És el carrer més bonic del poble
Nil
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passeig de Circumval·lació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Passeig de Circumval·lació. Mostrar tots els missatges
dimecres, 10 de febrer del 2010
dijous, 21 de gener del 2010
dimecres, 4 de novembre del 2009
Passeig de Circumval·lació 1
Jo visc al passeig de Circumval.lació, aquest carrer està al barri Banyera o més reconegut pel barri del cementiri.
El carrer comença en la carretera de Premià de Dalt i acaba en al carrer de la plaça ,el carrer on visc és molt silenciós perquè tota la gent del carrer son avis.
En el carrer hi ha: dos voreres una mica amples amb els quadradets de tota la vida , hi ha 4 fanals, cases i més cases, passa cada mitja hora un autobús de color vermell, una cabina de telèfon mig trencada que cada 3 dies està trencada i triguen 2 setmanes en arreglar-la. A la paret de l’edifici on visc està una mica grafiat, una claveguera incrustada en el terra que no s’obre ni que hi taladressin a sobre , aparquen a tot arreu cotxes que quasi sempre aparquen en el carrer on no es pot aparcar i unes brosses que mai s’omplen .
El més que m’ agrada del carrer on visc é que hi ha un parc nou on entrem a jugar a futbol , hi ha un bar que es diu Can Gaixes allà és on el meu pare va a veure el futbol i on vaig conèixer una nena i ara som molts amics. La mesquita s’omple casi 3 hores. El millor és que si et passa alguna cosa tens l’ambulatori , pels costats són cases molt rares hi ha una que és triangular , hi ha un stop que quasi ningú no el respecte , hi ha un parc per als gossos que en el mig del parc hi ha un camp de entrenament fisic es molt “xulo” anar-hi però si aconsegueixes esquivar els vidres i les “caques”dels gossos. En el carrer fa molta calor perquè no hi ha un sol arbre i al costat hi ha el cementiri .
I així és el passeig de Circumval·lació.
Nil S.
El carrer comença en la carretera de Premià de Dalt i acaba en al carrer de la plaça ,el carrer on visc és molt silenciós perquè tota la gent del carrer son avis.
En el carrer hi ha: dos voreres una mica amples amb els quadradets de tota la vida , hi ha 4 fanals, cases i més cases, passa cada mitja hora un autobús de color vermell, una cabina de telèfon mig trencada que cada 3 dies està trencada i triguen 2 setmanes en arreglar-la. A la paret de l’edifici on visc està una mica grafiat, una claveguera incrustada en el terra que no s’obre ni que hi taladressin a sobre , aparquen a tot arreu cotxes que quasi sempre aparquen en el carrer on no es pot aparcar i unes brosses que mai s’omplen .
El més que m’ agrada del carrer on visc é que hi ha un parc nou on entrem a jugar a futbol , hi ha un bar que es diu Can Gaixes allà és on el meu pare va a veure el futbol i on vaig conèixer una nena i ara som molts amics. La mesquita s’omple casi 3 hores. El millor és que si et passa alguna cosa tens l’ambulatori , pels costats són cases molt rares hi ha una que és triangular , hi ha un stop que quasi ningú no el respecte , hi ha un parc per als gossos que en el mig del parc hi ha un camp de entrenament fisic es molt “xulo” anar-hi però si aconsegueixes esquivar els vidres i les “caques”dels gossos. En el carrer fa molta calor perquè no hi ha un sol arbre i al costat hi ha el cementiri .
I així és el passeig de Circumval·lació.
Nil S.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)