El carrer inundat

Sapigueu que el carrer Sant Francesc està situat a Premià de Mar a dos carrers més avall que el carrer Sant Antoni i un carrer amunt respecte el mar i la nacional. Per si mai hi entreu, ara us explicaré com és.

El carrer no té una longitud gaire gran, te'l pots recórrer tot amb uns 2 o 3 minuts. El primer que trobem al carrer és un bar molt petit, on normalment no entra ningú. Fa una ferum bastant desagradable a sofregit.

Més endavant hi trobem una fruiteria petita i acollidora. Pels matins, sempre se sent l'agradable oloreta a fruita que omple tot el carrer. Aquesta olor, a poc a poc, es va barrejant amb la salabror del mar i la impressionant aroma de pi.

Al meu carrer no hi ha edificis concrets, sinó que es van alternant les cases de poble, cases més modernes i edificis de pisos no gaire alts. Les façanes estan pintades de colors clars i suaus donant la sensació de frescor i tranquil·litat.

Una mica més endavant hi trobem una immensa casa restaurada de fa poc. Uns impressionants vitralls de colors es veuen des de l'espessor dels arbres. Aquesta immensa casa està envoltada d'unes agradables i espesses plantes verdes. Plantes que desprenen una fragància a natura impressionant. El jardí recorre una quarta part del carrer i, a mida que vas avançant pel petit carrer, sents vàries olors que es barregen.

Davant de la casa hi ha un parc no gaire gran. A cada cantonada hi ha dues moreres, amb fulles immenses i precioses. Fa poc van posar-hi dos gronxadors. Llàstima que no estigui gaire net i, de moment, no hi vagi gaire gent.

Però malgrat l'èxit que té, al parc sempre s'escolta l'extraordinària melodia dels ocells que canten la preciosa tonada repetidament. Llàsima que cada cinc minuts aproximadament una frenada estrident trenca la tranquil·litat.

Però com molta gent deu saber, tot en un carrer no pot ser bonic. Al carrer Sant Francesc hi ha molts defectes: olors, animals... Sobretot, el principal defecte que hi ha és per culpa de l'embornal. Normalment, quan plou, tota l'aigua baixa cap als últims carrers i, per mala sort, l'aigua es queda estancada al nostre carrer. Les clavegueres no tenen prou capacitat per engolir-la i normalment s'acaba inundant. El dia següent tot acaba fent una fortor a clavegueram terrible.

Per desgràcia, a part de la fortor de l'embornal, també hi queden alguns animals repugnants: rates, cuques...

Aquí finalitza la meva descripció, espero que us hagi agradat i que us hagueu fet una idea detallada del meu carrer.

Berta R.

El carrer del silenci

El meu carrer és el carrer Sant Francesc, que està en el barri de Llevant, que es situa entre el casc antic i la carretera de Vilassar de Dalt. També es pot dir que visc al Bellamar.
M'agrada el meu carrer perquè és on visc, i a part és molt tranquil, no hi ha soroll, excepte el meu veí, i és molt agradable.
El meu carrer és molt tranquil però és impossible aparcar-hi un cotxe, sort que jo tinc garatge i no em "jugo la vida" intentant aparcar-lo.
Més raons perquè m'agrada el meu carrer és perquè tinc uns veïns molt agradables i va al mateix institut que jo, té la mateixa edat i va a 1rE, és baix ros i prim. A vegades és una mica pesat. Sempre vaig amb ell i amb més amics cap a l'institut.
El que no m'agrada del meu carrer és la ferum que deixen les escombraries i el gemec del camió que les recull.
En el lloc on resideixo no hi ha cap arbre i queda una mica trist, però casi tots els veïns tenen alguns testos amb plantes en els balcons. Al final del carrer, hi ha un parc gegant  (sense nom) amb molts arbres , i això alegra més. A vegades vaig a jugar allà amb el meu germà David.
Aquest és el meu carrer i ami m'encanta, espero que a vosaltres també.
Àlex R.

El paisatge del carrer Sant Francesc

El desastre del vent

Un dia al nostre carrer per la nit, quan era molt de fred, estava plovent, i també hi havia tempesta. A nosaltres ens va fer molta por.
La meva filla, va anar al balcó corrents per veure com plovia i va veure que hi havia bombers, ens va cridar i vam anar ràpid per veure que treien un arbre del camí Sant Francesc, que ha caigut amb la força del vent. La gent mirava què passava, molt curiosos i extrenats. La meva dona no va poder fer el sopar, perquè es va tallar la llum.
Ens vam seure amb espelmes fins que va tornar la llum va anar la meva filla al balcó per veure que feien i va veure que els bombers se n’havien anat.
Loubna

Carrer Sant Francesc, un paisatge fantàstic

El meu carrer és ample. A la banda dreta hi ha només cases i cotxes aparcats, a la banda esquerra és on hi ha pisos i és on visc jo, i a dalt hi ha un parc.
El parc és gran, amb sorra i sense tobogans, etc. El parc té bancs bonics, arbres grans, plantes petites i papereres.
Al costat del parc hi ha 4 contenidors: un blau, un verd, un groc i un de deixalles, hi ha un stop i dos passos de zebra un a dalt i un a baix, també hi ha boques de clavegueres i hi ha uns quants fanals grans i molt lluminosos.
El carrer és net, també és silenciós no hi ha molt soroll.
No hi ha molta gent. La gent tranquil·la i silenciosa, no és com altres carrers, aquí no hi ha ni botigues, ni supermercats, no hi ha res, si vols comprar tens que anar a altres llocs.
També hi ha una claveguera al costat del nostre portal.
Davant nostre hi ha una casa que té un jardí amb arbres petits, arbustos amb olor i flors boniques.
Aquestes cases són una mica velles, però per dintre són molt boniques .
El paisatge és fantàstic perquè hi ha un parc i des del parc pots veure la platja.
Jo visc al costat de la platja i hi ha unes vistes fantàstiques.