POEMA UN CARRER DE SEMPRE

Al carrer de la Mercè està la biblioteca

nens jugant alegrement al parc al fet i amagar.

En el col·legi Sant Cristòfol es veu la professora Rebeca

i l’ambolatori seriosament malalta i trista.

S’escolta la melodia dels nens,

el piol dels ocells,

el soroll d’un parell de cotxes,

i el timbre de les bicicletes.

Se sent l’aroma de la floristeria,

la pudor terrible de les cagades.

l’alè dels forns

i el perfum de les senyores.

El meu carrer no és gens especial,

ni gaire fascinant,

és un d’aquells carrers de tota la vida,

un carrer ple de records.

Adrià Martínez

El Carrer On Hi Ha Molta Gent

Un carrer on hi ha de tot

El Carrer Molt Poblat

El meu carrer hi ha una escola,
i quan paso els nens em diuen hola,
hi ha un ambulatori,
per quan esten malalts els metges ens curin.

Se senten el cant dels ocells,
i quan els miró se’n van corrents
la veu de la gent parlant
cotxes i motos pitant.

L’aroma de la merda dels gossos,
jo penso quina feina tenen els amos del gossos?
quan passa el camió de les escombraries,
deixa una pudor que et moriries.

El meu carrer és un carrer ben transitat,
i molt enfeinat,
amb el soroll dels nens i de les nenes,
mai hi ha silenci de cap mena.

Isabel

Bretolades a la nit

Jo vaig veure per la finestra què passava al carrer de la Mercè, un carrer molt sorollós per on passava molta gent. Dos adolescents, que tenien els cabells arrissats i portaven la roba tacada,a les 11:00 de la nit, amb els monopatins saltants per les voreres i gravant com saltaven. Jo vaig dir que quina poca vergonya tenien els nens.
Estava molt nerviós, no sabia què fer, trucar a la policia o esperar per si se n'anaven però estaven fent molt de soroll i no deixaven dormir a ningú. Al final se’n van anar i em vaig quedar tranquil, me'n vaig anar a veure la tele i me’n vaig anar a dormir.
Ibel

Carrer de la Mercè, el carrer Sorollós

El meu carrer és molt sorollós, a cada moment passen cotxes , motos, camions... Els veïns són molt amables , simpàtics i col·laboradors. Hi ha una escola al costat de la meva casa ( l’escola Sant Cristòfol), també fan soroll quan surten els nens de l’escola.

El meu carrer hi ha fruiteria, carnisseria, ambulatori... El que més m’agrada del meu carrer és que hi ha de tot, perquè així no hem de caminar molt per desplaçar-nos. I el que menys m’agrada és el soroll que fan els cotxes. M’agraden els carrers amb molta gent, perquè així si et passa algu pots avisar a un veí o alguna persona que hi hagi per el carrer. Em sento contenta de tenir uns veïns com els que tinc. El carrer és molt llarg, estret i bonic.

CARRER DE LA MERCÈ, UN CARRER VARIABLE

El carrer de la Mercè m’agrada molt perquè és un carrer llarg i tranquil i a la vegada un carrer comercial.

Al mig del carrer hi ha com un tipus de centre comercial. Aquesta part del carrer, la comercial, està a l’esquerra meva. Davant de casa meva hi ha l’escola de primària ``Sant Cristòfol´´. La part comercial hi ha botigues forns i quioscs. També hi ha un``CAP´´ de salut. Al costat de l’escola hi ha un magnífic parc on hi ha tobogans, trampolins i gronxadors. En aquest parc van sempre els nens i nenes ansiosos per jugar allà desprès de un llarg dia d’escola. Ara fa poc van inaugurar una interessant biblioteca, que m’anirà bé per consultar coses. Al costat de casa meva hi ha dues perruqueries , una és musulmana i l’altra és espanyola , jo he anat a les dues i he sortit molt content.

També hi ha una botiga de bicicletes bona, allà et poden arreglar la bicicleta, comprar bicicletes o comprar accessoris com, per exemple, cascs, uniformes i llums per les bicicletes, entre altres coses.

Si teniu l’ocasió d’anar alguna vegada al carrer de la Mercè veniu, hi ha coses molt interessants , ja veureu que si veniu us ho passareu molt bé. Sortireu contents. I aquest és el carrer on visc, un carrer variant.