Aquest bloc suposà un treball col·lectiu dels alumnes de 1r d'ESO de l'institut Cristòfol Ferrer. Actualment, s'hi pengen anualment alguns dels textos dels alumnes de l'Institut Premià de Mar.
dissabte, 15 de gener del 2011
Aquest carrer ja no és el que era
Quan jo era petit,podies anar tan panxo pel carrer i totes les portes obertes eren de bat a bat, i veies a tots els nens corrent per allà. I ara com a canviat!
Mira que a passat avui:
La noia de la botiga de la cantonada del carrer Enric Granados amb Doctor Fleming, ha entrat a la seva botiga i ha anat a engegar l'aire condicionat,però no li funcionava,l'ha engegat unes quantes vegades i l'ha apagat també unes altres vegades... fins que a mirat a fora.
Ha trucat al servei tècnic, i clar que no li funcionava, se li haven emportat el compressor de fora.
Resulta que a primera hora del matí, abans d'obrir la botiga, la noia del forn de pa ha vist a uns nois alts i forts enfilant-se i tocant l'aparell d'aire. però ha pensat que l'estaven arreglant.
Quina banda de lladregots i a sobre a plena llum del dia!!!
dijous, 13 de gener del 2011
Era un dia assolellat
Monòleg
Netty A
MONÒLEG
Nosaltres dos anàvem pel carrer JOAN MARAGALL a comprar llaminadures i al carrer vam veure un borratxo. El noi començava a cridar, a ballar i a cantar. Nosaltres vam començar a riure.
El meu tiet va sortir al carrer,i ens va veure riure, ens va preguntar:
-De què rieu?
-D’un borratxo que està allà cantant i ballant -li vaig comentar-
El meu tiet, el meu cosí i jo, li vam preguntar on vivia i el vam acompanyar a casa.
En aquella casa estava un amic del meu tiet i li va preguntar si havia begut molt alcohol i va dir que no, nosaltres ens vam estranyar.
De cop i volta se’n va anar la llum i quan va tornar vam veure el meu tiet i el seus amics ensenyant el cul.
El meu cosí i jo vam començar a riure i van dir ells:
-INNOOOOOOOOOOOOOOOOOCENTS!
I així vaig passar aquell divertit dia.
Mariona C.
dilluns, 10 de gener del 2011
Monòleg: L’ home despistat
Era un divendres per la tarda,quan jo estava abocat al balcó de casa meva,estava mirant atentament les obres del carrer Joan Prim.Llavors,vaig poder veure a un home despitat que es va colar en les obres i es passejava tranquil-lament mirant les obres,jo estava molt sorprès,perquè si posen cartells on posa’’prohibit passar’’ perquè aquell senyor passa doncs? A més a més esta tot tancat. Menys mal que un dels cinc pobres treballadors és va donar compte i li va dir que s’ha nenes ,al final el va ficar fora del recinte on estaven treballant.La veritat esque jo crec que l’home estava una mica despistat o millor dit empanat.Quan va passar tot allò de l’home,s’ho vaig anar a explicar a la meva dona que en aquell moment estava veient la televisió amb les meves 2 filles.La Andrea i la Sandra.
dissabte, 8 de gener del 2011
Monoleg: L’ASFALTAT
Estimats amics ara us explicare el que va passar fa dos estius, quan van asfaltar el meu carrer. Recordo que estaven fent obres en el carrer del costat i que sempre que havia de sortir havia de donar una volta impressionant per poder sortir a la Gran Via, sempre estava tallat per les obres, ja que havien de tornar a asfaltar el carrer. També recordo que després de uns dies estava estirat en la meva butaca, quan van començar a passar camions, jo vaig sortir a veure que passava quan em vaig trobar amb el meu veí que em va explicar que encara que en els cartells no poses el carrer Sant Mateu també tocava asfaltar el carrer.
Llavors recordo que cada dia em despertava i ja em posava en el balcó per veure com anaven tirant les obres inacabables i que un d’aquells dies va venir un camió que mirava recte i veia el el conductor, va ser entretingut, ja que vem estar parlant una bona estona, aquell camió va deixar l’asfalt al carrer i després va venir la piconadora i la casa sencera tremolava, els quadres es movien fins que estaven a punt de caureque llavors els treia i a sobrela porta tremolava tant que semblava que anés a caure, ja que amb un cotxe amb el motor en marxa parat davant de la porta ja tremolava massa. També tremolava jo i quan em turcaven els meus nets per explicar-me les seves vacances, jo no els podia parlar bé, perquè em tremolava la veu. Tenia la sensació que la casa em cauria a sobre, com un terratrèmol. Tot i que les obres d’asfaltar eren entretingudes i curioses vaig acabar amb mal de cap per culpa de tants sorolls molestos.