Era un dia assolellat

Era un dia assolellat,  jo estava el mercat comprant amb les meves amigues, perdoneu no m'he presentat, em dic Antònia i tinc setanta anys, a veure per on anàvem que si jo estava en el mercat comprant verdura amb les meves amigues,  després me'n vaig anar a la peixateria a comprar: llenguado, sardines i bacallà. 

Ven sortir de la peixateria i vam anar a casa meva a jugar a les cartes i a apostar diners. Quan vaig mirar el bolso a veure si tenia el moneder, em vaig adonar que en va desapareixia aleshores els vaig dir a les meves  amigues llavors ho van anar a denunciar per si algun cas me l'havien robat. Aleshores ens vam preguntar on hem estat tot aquest matí i nosaltres li vam dir, també ens va preguntar d'on si hi havia algun home sospitós o raret per allà llavors la senyora Pepita es va recordar que hi havia un home molt raret per allà que rondava.

Finalment, en un moment determinat, abans de posar la denunciar en va sonar el meu mòbil i era la peixatera Maria en va dir que el moneder me'l vaig  descuidar quan vaig pagar el que havia comprat. Llavors el policia va fer un somriure i va dir que com afecta aquesta calor el cap.

David M.