UN CARRER DE POBLE

El meu carrer és un carrer estret i curt,
té les voreres estretes,
hi ha un ficus molt gros,
i uns fanals esfèrics.

se senten alguns gemecs d’un gran gentada,
i alguns deixen els motors dels cotxes engegats,
molts joves posen la música molt alta,
a vegades se sent l’agradable cant del meu canari.

De les cases surt l’aroma dels menjars per les hores de dinar,
els amos deixen els regalets dels gossos amb una pudor horrorosa,
alguns terrenys deixent una frescor de terra humida,
les poques flors escampen la seva dolça fragància.

Definiria el meu carrer,
com un carrer de contrastos,
i al final us he de dir,
que és un bo carrer per mi.

El meu carrer, un carrer silenciós!

El meu carrer és silenciós,

com un dia plujós,

però si sents de lluny un xiulet,

es perquè tens que estar despert.

El meu carrer és estret,

com un fil mal fet.

Té una escola i un supermercat d'allò més animat.

El meu carrer té

un museu d'estampació

que si el toques transmet

al·legria i passió.

El meu edifici hi vivien

els operaris del gas

i així tenien

el treball a un pas.

Em dic Carlos Padial
Vic al carrer d´Enrique Granados
Té unes vistes fenomenals
Cotxes, botigues i fanals.

Amb el sol del matí i la calor del migdia
amb el fred de la tarda i la foscor de la nit
les olors són bones
i dolces, també vull dir.

Pel matí em desperten
els cants dels ocells
un home toca la trompeta i el piano alegrement.

Per finalitzar aquest poema
el meu carrer, és fenomenal
té tot allò essencial
i per nadal sempre está ben guarnit.

TOT SOBRE EL MEU CARRER

En el meu carrer
es veuen grans blocs,
unes Cases blanques,
arbres i cotxes de colors.

En el meu carrer
s`escolta el lladruc dels gossos,
el cant dels ocells, els crits de la gent,
i les rialles dels mossos.

En el meu carrer
es respira l’aroma i la frescor de les flors dels jardins,
barrejat amb el perfum
de saborosos menjars que cuinen els veïns.

En el meu carrer hi ha de tot,
coses que m’agraden i coses que no,
flors que perfumen i cotxes que embruten,
però a la fi és el meu carrer i m’agrada molt.


Jordi Vilar Llaurens

el carrer Unió

El meu carrer és molt llarg amb edificis i pisos blancs
Des del balcó es veuen els vianants passejant
I per las teulades el gats miolant.
I els dies de sol la gent parlant.


no hi ha botigues ni supermercats
és un carrer sense emoció
la gent quan passa cridant
i els gossos bordant

se sent una pudor a benzina
de cotxes aparcats
i les merdes dels gossos
les pixades dels gats


i finalment el meu carrer no es especial
no te res d’emoció
però es el meu carrer
el Carrer Unió

Marc

EL CARRER DE LA MÚSICA

El meu carrer s’hi veu,
uns verds i petits arbres,
uns llargs fanals espectaculars
i uns cotxes espectaculars.

Pel matí una bona melodia,
acompanyada d’una gran sintonia...
se sent els lladrucs del gossos.
Quan plou fort, sempre grans trons.

El meu carrer es plé de frescor,
sempre manté una vegetal putrefacció.
No hi ha pudor de brossa,
perqué sempre hi ha una enorme fragància.

El meu carrer conte una gran aroma,
pots arribar a contemplar cotxes espectaculars.
Alguna vegada, alguna gran cançó,
aquest es el carrer de la unió.
MOAAD EBN EL JABRI

TOT SOBRE EL MEU CARRER

En el meu carrer
Es veuen grans blocs,
unes cases blanques
Arbres i cotxes de colors


En el meu carrer
S`escolta el lladruc dels gossos
El cant dels ocells els crits de la gent
i Les rialles dels mossos

En el meu carrer
Es respira l’aroma i la frescor de les flors dels jardins
Barrejat amb el perfum
De saborosos menjars que cuinen els veïns

En el meu carrer hi ha de tot
Coses que m’agraden I coses que no,
Flors que perfumen i cotxes que embruten,
Però a la fi és el meu carrer i m’agrada molt.

JORDI V.

Un carrer viu.

Edificis que observen com es mou
frenèticament la gent,
cotxes que dormen,
cotxes amunt i avall contínuament corrent.

Motors sorollossos en marxa,
xiuxiueig de gent.
Un balcó que raja,
i un músic que assaja.

De peix,de carn,de pa,
el lleixiu de la peixateira
i de pollastre a l’ast.
Tot tipus d’aromes hi ha.

El meu carrer no és ni millor ni pitjor,
però si pares atenció,
mira, mira !
Es veu com respia.

Carla Lecha

Un carrer normal

El meu carrer no és especial,

té arbres al voltant,

un parc gegant

i una claror impactant.

Alguns dies sonen les melodies dels ocells

d’altresel soroll de les obres del carrer,

el gemec dels nens és constant

però jo no em queixo tant!

El meu carrer no fa pudor ni agre ni dolçor.

L’olor a peix és constant,

per la peixateria del costat del bar.

Aroma a pollastre, per una botiga que hi ha allà.

El meu carrer no és especial.

Un espai sensacional,

jo crec que és molt normal

i desprèn un ambient pràcticament ideal.

Aida González

Tot sobre el meu carrer

El meu carrer
El que més es destaca es quan el sol surt.
Tot es veu més brillant.
Una de les coses que passen al meu carrer.
Es veuen cotxes més brillants que un diamant.

El que fa mes soroll al meu carrer són les motos.
Quan són les nou de la nit tots pleguen per anar a dormir.
Quan ja es de dia tots se´n van com si no hagués passat res.

El que més flaire fa, és la olor que passa pel matí,
que fa podor a contenidor.
Però el que mes m´agrada per la tarda,
es la olor a flors del jardí.

El meu carrer es veuen cotxes molt brillants.
Quan son les nou de la nit tots pleguen.
L´olor mes bona que fa son les flors del jardí.

Juan José Perez

El Carrer Montserrat

En la plaça Mercé Rodoreda el nenes jugen amb cautela
i al parc del costat es tiren pel tobogan.
En la casa can Tarter estan amb la trutita
i el cubells de la brossa tot estan k s’omplen.

No paren de passar cotxes constanment,
els ocells per la nit no em deixen dormir,
els nens juganers sempre amb la seva cridòria,
i el gunxador amb el seu grinyol molesta molt.

L’olor del “potage” deprèn molta agror
l’erbre amb aroma a menta refresca el pati,
la sorra mullada fe podor a mostassa
i l’olor a butifara amb dona gana.

En la plaça Mercé Rodreda els nens jugen amb cautela,
no paren de passar cotxesconstalment,
l’olor a butifarra en dona molta gana,
i la gent viu pacificament.

Roger Domenech

ELS SENTITS DEL MEU CARRER

Sota les altes palmeres,
s’hi veu la llarga riera,
que passeja pel petit bar
i acaba al nou supermercat.

La canalla cridanera s’atreveix
de saludar el senyor que condueix.
Els ocells amb la doça cantarel·la
s’aturen quan retruny el cotxe que accelera.

L’herba mullada em porta aromes,
com la fragància del mar quen mou les ones.
Flaires de flors grans i petitones,
i l’olor del menjar que preparen les dones.

A un senzill carrer hi pots tobar molts sons,
nens jugant i gent parlant passejant pel petit bar.
Hi ha herba, hi ha flors,
hi ha de tot gens perillós!

Coses que m’ agraden i coses que no

Cases noves, cases velles
Gent de tota la vida,
i gent que acava d’arriber a una nova vida.
Cases noves, cases velles.

Sorolls de cotxes vells que arriben,
sorolls de cotxes nous que se’n van.
El cant i el xiuxiueig dels ocells del veí del davant.
El lladruc tronador del gos del voltant.
Quan arriba l’hora de a l’escola entrar,
mares patint per estar a l’hora en què el timbre fan sonar.

M’agrada la loleugera olor de la dama de nit que cuida la meva veïna,
no m’agrada la pudor dels contenidors terriblement bruts.
M’agrada la flaire del caldo que fa la meva padrina
m’agrada la flaire del meu carrer quan acava de ploure,
i surt el sol i m’enlluerna.

Cases noves, cases velles,
gent nova, gent vella.
Escandol de cotxes, cant d’ocells
sons que m’agraden,
sorolls que mai m’agradaran.

Aroma a flors, flaire a pluja,
Aroma que m’agrada alenada, que mai m’agradarà.

Laia P.

El meu carrer

A Jaume Balmes hi ha un parc preciós

amb alts i grans pins

una riera amb un to sorollós

i unes cases que increìblement quasi son iguals

Ocells se senten formant un cor d’òpera

el molest so de sortida del trem

la llunyana església tocant campanes donant l’hora

i un soroll espantós de gossos que la nit ens pren

L’aroma del mar acaricia el nas

l’olor dels pins ens fa somiar

però hi ha altres coses no tan bones

que ens fan la guitza amb el seu aroma.

Adrià N.

La Gran Via: El carrer amb més vida!

El carrer de la gran via
és el lloc on hi ha més vida ,
les persones caminen i entren
a les botigues de cada dia,
els cotxes passegen
i els nens a la vora jugant a la pilota


Al matí ,els camions fan voltes
trobant un aparcament aprop del treball
el migdia se senten els estudiants
perquè volen menjar un bon plat .
A la tarda sents les botzines perquè
tots acaben de traballar .
I a la nit no sents res perquè
no hi ha gent al carrer .


A l’estiu gelats flairem perquè
a l’hivern no hi mengem,
els carrers envaïts d’olor de castanyes
anunciant la tardor.
A la primavera olorem
les flors que comencen a florir .
I com ja som a l’hivern , diguem tu què hi olorem?¿?

Luci

El carrer ideal

La fila de cotxes aparcats a una de les bandes,

I els arbres plantats al davant de les cases.

La vistosa caserna de la Guàrdia civil,

La típica velleta cosint un fil.

Aquell piano que fa una agradable melodia,

La terrible xerrameca dels joves d’avui dia.

L’estrident escàndol del motor d’un cotxe de matinada,

L’idoni cant dels ocells que anima la mainada.

El característic perfum de les flors,

Una brisa marina susu amb la flaire dels pescadors.

L’inconfusible fortor provinent dels abocadors,

I l’horrible ferum d’alguns joves fumadors.

El carrer Capitans de Mar,

Té coses que m’agraden i coses que no tant.

És un carrer molt net i bonic,

I és el carrer no jo visc.

Ester Peinado Rubio

Un carrer de tota la vida

El meu carrer és
bonic i petit,
ja que els cotxes van
d’allà cap aquí.

És tranquil i silenciós
a part que algun gos
fagi bub·bub i
desperti a tots.

Hi ha una mica
de pudor si
algun gos ha fet
les seves coses allà on vol.

El meu carrer no
podria ser millor,
i no sé si a tu t’ha
agradat tant com jo.

POEMA DEL MEU CARRER

En el meu carrer no hi ha coses per veure,
a no ser que t’agradin els edificis antics,
o gent cridant o corrent, nens jugant al parc,
que hi ha al final del carrer.

Al meu carrer no hi ha una fragància determinada,
de bon matí el vent fresc oloraràs,
al matí els cuinars dels veïns hi ha,
la nit l’humitat podras apreciar.

Al meu carrer podràs sentir el cant dels ocells,
o els lladrucs dels gossos, també nens cridant
i jugant al bonic parc infantil.
Hi si vols el soroll dels insectes sentiràs.

El meu carrer no és el més bonic del barri,
pero si és especial perque porto molts anys aquí,
i pel que sembla molts més em quedaré,
ja que per a mi el càrrer Jacint Verdaguer es ven especial.

El meu carrer em fa tírria

El meu carrer es diu Joan Prim
perquè s’ha fet massa prim,
a la vorera hi ha tants xiclets
com dies del mes

Com que al costat hi ha un locutori
sembla un gran auditori,
fàcilment escolto a la gent
que va parlant pel carrer.

El meu bonic carrer
fa una bona olor a taronger,
i si fas una ràpida ullada
fa molta olor a fastigosa terra mullada

Al meu carrer lleugerament
li fa por a tota la gent,
entre els diversos sorolls i la brutícia
jo vull que és faci una mica de justícia.

Sandra Moya

Un carrer familiar

El carrer on visc
és molt costerut
és alla on tinc
amics,parents i coneguts.

Quan asurto cap a l'escola
el tránsit ja és seguit
hi ha mares amb nens petits
que ploren amb neguit.

Als matins al meu carrer
fa foscor a llimoner
l'ajuntament l'ha regat
i l'aire s'ha refrascat.

De nit quan tots són a cara
les families juntes altre cop
es ven parlara a la gent
i por a por el silenci guanya el seui lloc.
Raul G.