El meu carrer es diu Joan Prim
perquè s’ha fet massa prim,
a la vorera hi ha tants xiclets
com dies del mes
Com que al costat hi ha un locutori
sembla un gran auditori,
fàcilment escolto a la gent
que va parlant pel carrer.
El meu bonic carrer
fa una bona olor a taronger,
i si fas una ràpida ullada
fa molta olor a fastigosa terra mullada
Al meu carrer lleugerament
li fa por a tota la gent,
entre els diversos sorolls i la brutícia
jo vull que és faci una mica de justícia.
Sandra Moya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada