Poema del meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer,carrer de les dues cares.
El meu carrer és ben ple de flors i plantes,
té vistes a la Gran Via,
pots veure els ocells pendre el vol,
i veure sortir el sol.
Es pot sentir el soroll de les botzines dels cotxes,
el plor escandalós del fill del veí,
el terrabestall de les persianes dels blocs del davant,
i també el bonic xiulet dels ocells.
Es pot sentir l’aroma lleuger de les flors de la terrassa,
la flaira dolça del dinar del veí,
de tant en quant pudor a tabac,
i el camió d’escombraries et deixa marejat.
El meu carrer pot arribar a ser bonic a simple vista,
pot ser que s’escolti xivarri a l’altre banda de la paret,
alguna olor putrefacte,
però no deixa de ser el meu carrer.
Miquel Saborit 1r C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada