El meu carrer normal,
hi ha un “tio” que es anormal.
Un parell de cotxes aparcats
i abaix tenen un parell de gats.
El despertador sonar
i un home cantar.
Uns ocells piolant
i aquells gats miolant.
L’aroma a cagarades,
es com donarte patades.
L’aroma arròs
i el gelat que s’ha fos.
És un espai normal,
és un carrer normal,
aquest carrer és,
el Travessia Miramar
AARON ROMERO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada