El meu carrer es maravellós,
però també s’hi poden veure diversos contenidors,
i sobretot, botigues,cartells i gent
passejant pausadament.
La veritat és que no hi ha baralles potents,
però se senten als nens jugant i passant’ho bé.
Pots sentir a la gent gran, què esta sentada en un banc,
sentint als ocells cantar que contents estàn piulant.
En el meu carrer,
s’hi olora lleugerament la dolçor de les llaminadures,
la fragància de la pastisseria
i l’agror dels contenidors.
Quan vegis que esta emvoltat de places,
de cases i de botigues de molta classe,
sabràs que estàs al
Carrer Esperança.
Aquest bloc suposà un treball col·lectiu dels alumnes de 1r d'ESO de l'institut Cristòfol Ferrer. Actualment, s'hi pengen anualment alguns dels textos dels alumnes de l'Institut Premià de Mar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrer Esperança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrer Esperança. Mostrar tots els missatges
dimarts, 26 d’abril del 2011
dimarts, 8 de març del 2011
dimarts, 14 de desembre del 2010
Festa de carnestoltes a la plaça de la sardana
FESTA DE CARNESTOLTES A LA PLAÇA DE LA SARDANA
L’altre dia el soroll dels tambors i de la gent em va despertar, eren les nou del matí, jo que estava tant agust al llit per culpa del fret que fa en el mes de Febrer, però vaig decedir aixecar-me, que ja tocava.
De seguida vaig anar a mirar per la finestra. Hi havia molta gent al carrer, i cartells penjats en els quals es deia que per celebrar el Carnestoltes, feien un recorregut des de la fàbrica del Gas, (ja molt velleta i ruinosa) fins a la plaça de la Sardana acompanyats de gegants, tabalers i la gent del poble.
Vaig veure que gairebé tots els nens de la meva edat anaven disfressats, alguns de qualsevol manera i altres molt ben vestits i jo no estava allà amb ells.
Em van agafar moltes ganes de baixar cap a la plaça, ja que està al costat del meu carrer, l’Esperança, però em van agafar més ganes encara, quan vaig veure al meu millor amic, en Pau, vestit de pirata i quan vaig saber que repartirien xocolata calenta i gustosa
Vaig anar a suplicar a la mare, em va dir que primer haviem d’esmorzar i triar la disfressa, jo, ja la tenia triada, volia vestir-me de “Superman”, però no era res de l’altre mon, perquè els reis macs me la van portar i la volia estrenar.
Quan per fi vam baixar em vaig trobar en Pau i vam estar jugant, cantant, saltant i ballant tota l’estona!
M’ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar com a un camell!
L’altre dia el soroll dels tambors i de la gent em va despertar, eren les nou del matí, jo que estava tant agust al llit per culpa del fret que fa en el mes de Febrer, però vaig decedir aixecar-me, que ja tocava.
De seguida vaig anar a mirar per la finestra. Hi havia molta gent al carrer, i cartells penjats en els quals es deia que per celebrar el Carnestoltes, feien un recorregut des de la fàbrica del Gas, (ja molt velleta i ruinosa) fins a la plaça de la Sardana acompanyats de gegants, tabalers i la gent del poble.
Vaig veure que gairebé tots els nens de la meva edat anaven disfressats, alguns de qualsevol manera i altres molt ben vestits i jo no estava allà amb ells.
Em van agafar moltes ganes de baixar cap a la plaça, ja que està al costat del meu carrer, l’Esperança, però em van agafar més ganes encara, quan vaig veure al meu millor amic, en Pau, vestit de pirata i quan vaig saber que repartirien xocolata calenta i gustosa
Vaig anar a suplicar a la mare, em va dir que primer haviem d’esmorzar i triar la disfressa, jo, ja la tenia triada, volia vestir-me de “Superman”, però no era res de l’altre mon, perquè els reis macs me la van portar i la volia estrenar.
Quan per fi vam baixar em vaig trobar en Pau i vam estar jugant, cantant, saltant i ballant tota l’estona!
M’ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar com a un camell!
Etiquetes de comentaris:
05 monòleg,
carrer Esperança
dimarts, 2 de novembre del 2010
CARRER ESPERANÇA, ENVOLTAT DE PLACES.
El meu carrer, l’Esperança, està envoltat de places: la plaça de la sardana, i la plaça nova, i això li fa ser un carrer bastant sorollós.
És un carrer que està al centre, i això ajuda per a moltes coses.
Hi ha una acadèmia de reforç molt lluminosa, una botiga de camises i uniformes molt gran, un mecànic de cotxes, al costat, una perruqueria, una farmàcia, un centre de bellesa, una pastisseria, un centre cívic on es practiquen activitats que afavoreixen al poble com ara : Ball de bastons, tabalers, capgrossos, gegants...
Encara ara hi ha una fàbrica, que ara estan pensant d’enderrocar-la per fer una altre cosa.
En el meu carrer, hi ha contenidors: un blau(cartró), un verd(vidre), un groc(plàstic), i un marró(orgànic).
És un carrer on passa molta gent per anar a les escoles, als instituts, per agafar el tren(transport públic), per anar a comprar...
Al voltant hi ha dues botigues de llaminadures, on hi ha molta gent jove els caps de setmana.
El carrer té un porxo marró, que quan plou, s’omple de gent.
És un carrer que té moltes utilitats, (és que és útil) i té molts serveis, però gairebé sempre està brut i hi ha moltes pintades a les parets.
Així que sempre que vulguis portar el cotxe a arreglar, menjar-te una bona pasta dolça, comprar-te un uniforme nou, tocar amb els tabalers, fer-te un bon massatge i un pentinat modern:
És un carrer que està al centre, i això ajuda per a moltes coses.
Hi ha una acadèmia de reforç molt lluminosa, una botiga de camises i uniformes molt gran, un mecànic de cotxes, al costat, una perruqueria, una farmàcia, un centre de bellesa, una pastisseria, un centre cívic on es practiquen activitats que afavoreixen al poble com ara : Ball de bastons, tabalers, capgrossos, gegants...
Encara ara hi ha una fàbrica, que ara estan pensant d’enderrocar-la per fer una altre cosa.
En el meu carrer, hi ha contenidors: un blau(cartró), un verd(vidre), un groc(plàstic), i un marró(orgànic).
És un carrer on passa molta gent per anar a les escoles, als instituts, per agafar el tren(transport públic), per anar a comprar...
Al voltant hi ha dues botigues de llaminadures, on hi ha molta gent jove els caps de setmana.
El carrer té un porxo marró, que quan plou, s’omple de gent.
És un carrer que té moltes utilitats, (és que és útil) i té molts serveis, però gairebé sempre està brut i hi ha moltes pintades a les parets.
Així que sempre que vulguis portar el cotxe a arreglar, menjar-te una bona pasta dolça, comprar-te un uniforme nou, tocar amb els tabalers, fer-te un bon massatge i un pentinat modern:
VINE AL CARRER ESPERANÇA!
Etiquetes de comentaris:
01 descripció,
carrer Esperança
Subscriure's a:
Missatges (Atom)