Patrick i Martin: “el francès és més fàcil de parlar que d’escriure”

Adrian Nuñez


Llengua: Francès

Nom autòcton: Français

Família: Indoeuropea

Branca: romànica

Grup: Occidental

Nombre de parlants: 175.000.000

Es parla a: França (inclosos departaments i territoris d'ultramar), centre i S de Bèlgica (Valònia i Brussel·les), O de Suïssa, Mònaco, Jersey, Guernsey, NO d'Itàlia (Vall d'Aosta), Luxemburg, E del Canadà, NE i S dels Estats Units, Haití, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerun, República del Congo, República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Djibouti, Gabon, Guinea, Guinea Equatorial, Madagascar, Mali,, Níger, República Centreafricana, Ruanda, Senegal, Seychelles, Togo, Txad, SE de l'Índia (Territori de Pondicherry), Vanuatu.


Entrevista

Aquesta entrevista la he realitzat a uns amics des meus pares que van venir a Espanya a treballar. Primer va venir en Patrick a l’any 1977 a treballar a una empresa de productes nàutics i a l’any 1980 va venir la Martín , també a treballar a la mateixa empresa.

1. Què em podeu explicar del vostre idioma?

És una llengua llengua complicada. Poc expressiva comparada amb el castellà, La gramàtica és molt complicada i l’ortografia és el doble de complicada d’aprendre.


2. És complicat d’aprendre?

És com totes les llengües. Si la comences a parlar-la quan ets petit et costa menys. Però el francès és més fàcil de parlar que d’escriure.

3. Què opineu entre les diferències del castellà i el francès?

El castellà és més expressiu que el francès i més literal. El Castellà és més ric en expressió . I més fàcil d’aprendre per l’arrel llatina.

4. Teniu algun familiar que parli altre llengua diferent a la vostra?

Patrick: família italiana
Martin: família Bretona


5 Quines tradicions té el vostre país?

Hi ha menys tradicions a França que a Espanya. Hi havia més tradicions però s’han anat perdent pels segles. L’1 de maig es regala un ram de flors pel dia de la mare, no per la mare, pel costum: el ram es diu lliri de valls (muget en francès)


6 Ens podríeu posar algun exemple de la llengua?

Casa-maison

Gos-chien

Poma-pomme

dona-femme

barret-chapeau

Aigua-eau


7. Quant fa que esteu a Espanya?

Patrick: 34 anys

Martin: 31 anys

8. Què us costa més de pronunciar en el català i el castellà?


Costen mes de pronunciar les paraules amb les lletres g,j i r
Exemple: Guadalajara

El meu carrer

A Jaume Balmes hi ha un parc preciós

amb alts i grans pins

una riera amb un to sorollós

i unes cases que increìblement quasi son iguals

Ocells se senten formant un cor d’òpera

el molest so de sortida del trem

la llunyana església tocant campanes donant l’hora

i un soroll espantós de gossos que la nit ens pren

L’aroma del mar acaricia el nas

l’olor dels pins ens fa somiar

però hi ha altres coses no tan bones

que ens fan la guitza amb el seu aroma.

Adrià N.

Jaume Balmes, carrer que inspira la vida diària

Monoleg: Els bombers estan aqui!

Era un dilluns agitat , dels de treball jo tornava de l’escola quan: Mare,mare! Els bombers estan al final del carrer! Mira, si no t’ho creus..
Vua! Feia quatre anys que no passava res i creia que passarien quatre més abans que passés alguna cosa.

Que deu haver passat? Una fuita de gas, la cuina s’ha cremat o fins i tot un incendi de veritat? Però això no pot ser, són imaginacions d’una nena. Un incendi al carrer Jaume Balmes. Podria ser a un altre lloc pero aquí... Demà tinc un examen i no em podré treure això del cervell. Intentaré no pensar-hi. Però ha passat. Ai quan ho expliqui a les meves amigues!
Adrián

Jaume Balmes: un lloc maravellós

Per comença, parlaré una mica del meu carrer, Jaume Balmes,tenim un parc amb pins per tot arreu.Es podria dir que tants pins són una casa preciosa pels coloms i el més normal, és veure els gossos feliços amb els seus amos.

Ara estan fent obres. Són molestes, sorolloses i fan pols. Les grues no van venir fins al cap d’un mes. Actualment hi tornen a haver cotxes molestos.

El nostre carrer dóna a la riera que arriba fins l’estació de tren. Per això passen molts homes i dones amb pressa per agafar el tren.

A continuació, parlaré de l'aspecte del nostre carrer. Tots els dissenys de les cases són iguals. Això no vol dir que siguin lletges. Tot el contrari son boniques, brillants i il-luminades.

A la cantonada del meu carrer també hi ha un “doner” on venen pa, fruites, i altres queviures bons pels dies que les botigues estan tancades per alguns motiu.


També hi ha una fàbrica metal·lúrgica molt gran. Encara treballan en ella. Però diuen que la tancaran.

Ara parlaré per últim d’un dia normal al meu carrer. dia normal assolellat, acalorat i de treball. Els obrers treballen en les obres del final del carrer i els vens passegen els seus gossos.

Finalment, parlaré una mica del que ara sol passar. La gent ve amb el cotxe,
sense fixar-se en els senyals que diuen que el carrer esta tallat. També hi ha adolescents asseguts a les voreres i els bancs del parc parlant.