Per comença, parlaré una mica del meu carrer, Jaume Balmes,tenim un parc amb pins per tot arreu.Es podria dir que tants pins són una casa preciosa pels coloms i el més normal, és veure els gossos feliços amb els seus amos.
Ara estan fent obres. Són molestes, sorolloses i fan pols. Les grues no van venir fins al cap d’un mes. Actualment hi tornen a haver cotxes molestos.
El nostre carrer dóna a la riera que arriba fins l’estació de tren. Per això passen molts homes i dones amb pressa per agafar el tren.
A continuació, parlaré de l'aspecte del nostre carrer. Tots els dissenys de les cases són iguals. Això no vol dir que siguin lletges. Tot el contrari son boniques, brillants i il-luminades.
A la cantonada del meu carrer també hi ha un “doner” on venen pa, fruites, i altres queviures bons pels dies que les botigues estan tancades per alguns motiu.
També hi ha una fàbrica metal·lúrgica molt gran. Encara treballan en ella. Però diuen que la tancaran.
Ara parlaré per últim d’un dia normal al meu carrer. dia normal assolellat, acalorat i de treball. Els obrers treballen en les obres del final del carrer i els vens passegen els seus gossos.
Finalment, parlaré una mica del que ara sol passar. La gent ve amb el cotxe,
sense fixar-se en els senyals que diuen que el carrer esta tallat. També hi ha adolescents asseguts a les voreres i els bancs del parc parlant.
Molt bé Adrian,aquesta vegada molt millor,espero que la pròxima també ho sigui.Hi falten alguns detalls ,però, la pròxima més detalls.
ResponElimina__________________________________________________
Miquel Saborit