El carrer es troba al barri Cotet. Al carrer hi ha blocs de pisos, no gaire alts. La vorera és bastant espaiosa, hi quepo molt bé. Jo visc al costat de la cantonada, on hi ha un bar. El meu carrer no és gaire sorollós, (excepte quan surto amb les amigues), però encara que ho fos, jo no sentiria res, perquè visc al cinquè pis.
De botigues no n’hi ha gaires, però són bastant simpàtiques.
Hi ha el bar de la cantonada, al costat del meu bloc. Al bar s’hi fa molt de xivarri. És un bar petit, però quan fan partits de futbol a la televisió hi cap tothom molt bé.
Hi ha dos forns de pa, perquè al carrer Jacint Verdaguer la gent és molt golafre, i quasi viu al forn de pa.
Aquestes són totes les botigues que hi ha, maques, petitones i de confiança.
A la cantonada de l’esquerra hi ha una font una mica vella.
A la cantonada de la dreta, al costat del bar hi ha un parc molt maco, divertit, i ben cuidat. Els nens i nenes es pasen l’estona jugant allà amb els amics, mentre els avis parlen entre ells a l’ombra d’un arbre, on hi ha uns bancs molt amples perquè seguin tots ben cómodes.
El carrer està asfaltat, i és molt ample.
Així, quan la gent ve de les vacances pot parar-se en doble fila a descarregar les maletes i no molesta ningú.
Jo estic molt contenta de viure en aquest carrer tan ben organitzat.
Aquest és el meu carrer, un carrer tan maco que quan la gent hi pasa per davant es queda enlluernada.
Paula
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada