dimarts, 23 de novembre del 2010

CARRETERA PREMIÀ DE DALT,UN HORITZO MOLT ESTRET

El meu carrer està situat a l’entrada de la N-II, travessat per la Gran Via fins arribar al Camí del Mig.
En primer lloc, el meu carrer és molt llarg, ample i lluminós. Al mig està travessat per la Gran Via, també té semàfors, pas de vianants, voreres , cartells publucitaris i parades d’autobús. Les voreres són estretes, amb rajoles quadrades, de color gris clar, tenen pals amb base rodona, de forma cilíndrica. En mig del carrer hi ha boques de clavaguera, també hi ha arbres de fulla caduca amb tronc gros.
En el mau carrer hi ha molts semàfors, pas de vianants de color blanc i policies a les sortides dels col·legis, aixó beneficia que no hi hagi accident. Desprès, per continuar, els fanals són de color gris amb una llum intensa i a l’extrem una semiesfera translúcida que deixa passar la llum, també hi ha papereres d’acer de color metal·litzat amb una bossa de plàstic negre. Hi ha zones verdes, amb bastanta vegetació que toquen amb el carrer.
També és un carrer poc transitat, això ajuda que sigui bastant silenciós excepte quan surten els nens de l’escola. Hi ha molts cartells publicitaris penjats per tot el carrer això fa que la poca gent que hi passa es parin amb curiositat a veure els cartells que criden més l’atenció.
Estic molt orgullosa de viure en la carretera de Premià de Dalt!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada