La fila de cotxes aparcats a una de les bandes,
I els arbres plantats al davant de les cases.
La vistosa caserna de la Guàrdia civil,
La típica velleta cosint un fil.
Aquell piano que fa una agradable melodia,
La terrible xerrameca dels joves d’avui dia.
L’estrident escàndol del motor d’un cotxe de matinada,
L’idoni cant dels ocells que anima la mainada.
El característic perfum de les flors,
Una brisa marina susu amb la flaire dels pescadors.
L’inconfusible fortor provinent dels abocadors,
I l’horrible ferum d’alguns joves fumadors.
El carrer Capitans de Mar,
Té coses que m’agraden i coses que no tant.
És un carrer molt net i bonic,
I és el carrer no jo visc.
Ester Peinado Rubio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada