El parc llarg
aquell autobús vermell que va mig buit.
Una vella que sempre està passejant el seu gos
La seva cabina telefònica sempre trencant
El silenci inquietant
Algun cotxe frena
Molts nens parlant al sortir de l'Ermita
Aquells dies quant criden goool
L'olorada que surt quan algú cuina
Aquell olor a home mort
L'aroma a humitat quan plou
La seva fragància del home mig boig
És un espai molt silenciós
L'ambient molt pacífic
El meu veïnat fantasma
És el carrer més bonic del poble
Nil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada