Alguna moto mal aparcada en un gual
Davant d’una casa verda completament destacant
Un iaio ensenyant la seva panxa peluda
I un parell de galledes d’escombraries mig plenes
El gran terrabastall dels escombriaires de matinada
I un badall gens dissimulat al vespre
Aquell ressò molt fort de la mainada
Més potent que la música lleugerament estrepitosa
La fragància putrefacta de les cagarades
Barrejada amb la pudoreta que emeten els cotxes
La seva fortor de peix podrit provinent dels contenidors
El meu ambient quotidià
És el carrer brut de cada dia
Un espai fastigoset
Aquest veïnat de gent deixada
Andreu P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada