En el carrer on jo visc, la Gran Via C/Lluís Companys, hi ha una papereria, on ja ens coneixen des que érem petites, un veterinari, on vàrem portar el nostre hàmster quan no estava bé, una perruqueria,on anem pocs cops, una tintoreria, i una botiga de coses de casa, com plats, gots, i fins i tot quadres.
En el meu carrer no hi ha arbres, i per Nadal fiquen molt poc guarniment, en canvi al centre fiquen molta més cosa. Quan passo pel meu carrer se sent el lladruc dels gossos insuportables , el soroll de els motors dels cotxes, motos, camions , autocars, etc. També de vegades, fa pesta a cremat que ve de la casa del davant on cada diumenge fan una barbacoa, una aroma a diverses flors i una pudor a benzina dels cotxes que passen a gran velocitat. Trobo que aquesta part de la Gran Via és bonica perquè s’està molt tranquil. Es molt curiós perquè ha una part on està tot ple de cases i una altra part on tan sols hi ha pisos. El terra normalment està brut.
El meu carrer és bastant ampli, llarg i gran. Quan passes també fa la sensació que les cases i els pisos estan néts. Per les nits fa molt bona olor, perquè hi ha una flor que només s’ensuma per les nits.
Elisabet R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada