dissabte, 10 de novembre del 2012

El meu carrer


El meu carrer és el carrer Núria. No és un carrer com la Gran Via, ni el més petit, és mitjà. Està dividit per l’escola Sant Cristòfol. No té arbres, però algunes plantes de les cases li donen un color molt bonic. És tranquil, no passen gaire cotxes, però hi ha un mecànic al costat, on, de vegades, entren molts cotxes però normalment no en passen gaires.

Està ben asfaltat i, per tant, quan passen cotxes, no fan gaires rebombori.

Al final del carrer hi ha una plaça on pots anar a jugar. També hi ha el camp de futbol de Premià de Mar. A part del camp de futbol també hi ha un dojo molt maco per aprendre karate, una residència, el mecànic , i, quan passes per davant,  se sent l’olor de gasolina, i també hi ha una botiga petita de cotxes.

El carrer està format per diferents parts; la de la plaça, la residència, el mecànic, la botiga de cotxes… I tots amb molts colors i olors, gris de la vorera i del mecànic, groc d’algunes cases, verd del camp de futbol, blau del reflex del cel, l’olor de benzina del mecànic. La vorera fa olor de cera (perquè un dia n’hi vaig posar una mica per fer trucs amb el patinet), i quan fa una mica de vent  se senten unes campanetes, i se sent l’aspiradora d’un veí que renta el seu taxi.
Per a mi, és un carrer molt acollidor. I així és el carrer on jo visc.

Francesc R

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada