El meu carrer és tan petit,
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
mariona
:)
ResponEliminamarioneta poerk no me rspetas? vaya chusta de poema mi hermano tiene tres años i lo hace mejor:)
ResponEliminaflipado!
ResponEliminano,e;)
ResponEliminadas más pena!
ResponEliminaq bueno es broma no t emociones xd
ResponEliminak pena tio!
ResponEliminay dario no t emociones tu!
ResponEliminaM'agrada, m'agrada:)
ResponEliminaI no li fagis cas el Oscar!
ResponEliminaaixoaixo,isabel!
ResponEliminabn dichoo marionaa!
ResponEliminaEstà bé, però els versos estan descolocats
ResponElimina