El carrer sorollós

El meu carrer hi ha una pizzeria,

i també el llar dels adolescents on s’ho passen bé per la nit.

Es veuen cases i pisos alts com la muntanya,

amb els balcons petitons com els ninots.

Se sent soroll dels cotxes i les motos

i la música que possen en els frankfurst.

Les llums del carrer són insoportables

per què són fluorescents i no et deixen dormir.

La putrefacció dels contenidors,

que semblen de clavegueres

amb la conbinació de pizzes,

de tots tipus: marguerita, cuatro staggione...

La veritat és què aquest carrer

és sorollos pero amb la gent

i llums que per la nit et satisfan,

amb el perfum de les pizzes preparades.

Andrey