Ostres ! Quin dia el d’ahir !! Aquest fet tan curiós però a la vegada dramàtic, queia una pedregada de las que no oblides mai!
Qui m’anava a dir a mi que asseguda preparant l’exposició de la universitat per la setmana vinent, que veuria una cosa així?
Quantes sirenes vaig sentir, de la policia, de l’ambulància a tot el carrer camp de mar, semblava una desfilada de trabucaires!
Al mirar per la finestra no m’ho podia creure el que estava veient. Estaven traient al meu veí per la finestra amb una grua donant-se cops com una baldufa!
Què passa? Vaig sortir i em van dir els veïns que s’havia intentat suïcidar pentjant-se amb una corda pel racó de l’escala.
Òndia quin pal! Encara pitjor, quan la seva dona es va adonar del que havia passat, va tallar la corda i el pobre home va caure pel forat de l’escala rodolant com una pilota.
Això no és tot, quan els bombers van intentar treure’l, la grua es va espatllar .
Mare meva ! no sé quan de temps va estar aquell home quiet com una estàtua. El van portar a l’hospital.
No sé si el van curar de l’intent de suïcidi o d’una pulmonia!
JOAN BARRABINO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada