dimecres, 23 de desembre del 2009

Els sentits del meu carrer

Si no estàs cec veuràs la Salle


Tot seguit la casa vella amb la moreneta

Les adosades cases en filera

formen un quadre



Un gall xisclaire molesta el veïnat de bon matí

juntament amb l’escandalosa veïna que crea desafinades melodies

I la xerrameca de la gent nocturna

escridassa amb la seva música.



La pudoreta del desagradable conreu s’olora de lluny!

Com el baf dels animals domèstics.

El meu olfacte es desperta

amb la curiosa paella de la veïna Cristina.



Aquest espai realment agradable

Un ambient respirable

El veïnat amable

És el carrer Enric Borràs.

Marta G.

El meu carrer no és d’aquells comercials...

El meu carrer no és d’aquells comercials,


Tan sols hi ha les llars d’antics pescadors,

Amb tons familiars i acollidors,

Blancs i blaus són els seus colors.



No acostuma a ser sorollós,

Però amb el terrabastall del nº22,

I la endimoniada música de l’adolescent,

El silenci es trenca i arriba el soroll amb accent.



Cap olor es destacadament bona,

La flaira dels excrements de gos dura molta estona,

Hi ha moments en que els geranis del veí ens perfumen,

Hi n’hi ha altres que un camió ens porta al abocador en uns segons.



Un espai tan petit no pot donar per més,

El meu ambient no es bo ni dolent,

Aquest veïnat és bastant corrent,

És el carrer St. Agustí, que hi farem…?



Marc P

Característiques del meu carrer

Dalt, els turons vigilants, sota, el mar acollidor


i els vianants pugen i baixen multicolors,

petits finestrals plens de vida als blocs

i les llamineres botigues que criden l’atenció.



Rialles molt curioses se senten als balcons.

La música, els diumenges, mai ha de faltar,

un xivarri engrescador et crida del parc.

I tot destorbant, els cotxes estridents,van molestant.



Aquella fresca olor a humit quan plou.

Després de podar arbres queda un aroma encisador.

El flaire de la rostiseria fa la boca aigua tothom

i a les botigues de roba el perfum d’ambientador



Un espai molt engrescador.

El seu ambient és molt acullidor.

Aquest veïnat els agrada molt xerrar.

És el carrer més bonic del món!

Cristina Edo

Un carrer vestit de qualitats

Una luxosa escola,


A prop de la florida casa,

S’acosta al lluminós cartell de Telepizza,

Davant del popular restaurant.



Els molestos cotxes,

I les buscabregues veus,

Formen una sorollosa simfonia,

Que s’assembla a l’escandalosa música.



L’aroma de la mar salada,

Es combina amb la pudoreta urbana,

Per crear l’horrible essència,

De l’agror de les clavegueres.



És un espai apropiat,

És un ambient ideal,

Pel veïnat més amable,

És el carrer Enric Granados!

Àlex A

EL MEU CARRER

Diuen que el meu carrer

és llarg i ple de brutícia
però jo dic tot lo contrari.

És un dels carrers amb la
poca il·luminació dels fanals,
fa que sigui fenomenal.

Hi ha arbres que fan
mandarines i la brisa
marina que se sent quan
hi ha mal dia.

La barreja de caca
de gos/sa fa una imatge
espantosa.

ALBA M

Un ambient relaxat al meu veïnat

Un taller ben gran enfront del garatge,

El poliesportiu per la gent admirat,
Aquells pràctics contenidors pel reciclatge,
Aquest pas de zebra massa elevat.


La molesta sorollada dels vehicles a la matinada,
Els dolços miols dels gats sobre la teulada,
Aquell joiós escàndol en els partits de la mainada,
Aquest sonor terrabastall dels vidres trencant-se a la vegada.


Aquella terrible ferum de les deixalles,
La intensa fragància d’algunes plantes,
Una suau salabror com la dels mars de les rondalles,
I al migdia la lleugera oloreta del menjar a les cases.


Un espai sensacional,
Un ambient relaxat,
Aquest veïnat tant normal,
És el carrer més adequat.


Jan

dimarts, 22 de desembre del 2009

El carrer més desastrós

Al meu carrer hi ha dues cases,


hi han dos blocs

i a vegades apesta a mocs

tots els horts son verds

però els dels meus carrers apestan (puden) a merda

els altres carrer fan olor a contes d'ada (de fada)

però el meu fa pudor a mariguana



els veins són mal educats

i quasi sempre malparlats

els veins tenen una rialla fastigosa

i la boca horrorosa

com el vell del parking que és un carroza

les portes de les seves casas fan crec

i fan agror a pet

com l'home de l'hort

que és un vell fastigos

és horroros

molt petit grassós

Sebastián