dimecres, 3 de novembre del 2010

Carrer Pintor Pau Roig, un carrer molt transitat

El carrer on  visc jo està situat als afores de Premià de Mar , a tres carrers de la platja . Al meu carrer hi ha fanals, voreres, cotxes, cases, dos pàrquings, contenidors, senyals de trànsit  ( com un pas de vianants o un stop)  ...Prop del meu carrer hi ha la plaça del doctor Ferran.
Les voreres són amples, tenen rajoles quadrades,sovint no estan gaire netes ja que de vegades hi ha xiclets enganxats. Hi ha fanals que són llargs , prims i amb la part superior esfèrica. A la meitat del meu carrer hi ha arbres que a la primavera floreixen i fa molt bonic .
Els cotxes aparquen a les dues bandes del carrer, i tot i que està prohibit que aparquin camions, de vegades aquests ho fan .
A la dreta hi ha el meu bloc de pisos i ,a continuació, hi ha torres grans amb jardí. A l’ esquerra hi ha cases unifamiliars .
A prop hi ha la  plaça del doctor Ferran. És gran , amb un arbre gegant , amb `gronxadors  divertits per als nens petits , tancats per una tanca de fusta vella , perquè no entrin els gossos . També té una petita pista de patinatge on jo aprofito per jugar a pilota amb els meus amics .
La carretera està  asfaltada però el terra no és gaire llis ,té sots , bonys , com gairebé tots els carrers de Premià . Pel  meu carrer passen moltíssim cotxes a totes hores i de moltes marques diferents .A mi m’agradaria que fos més tranquil, encara que comparat amb la Gran Via ja ho és .

dimarts, 2 de novembre del 2010

gran via lluis companys

El carrer on visc jo està situat als afores de Premia de Mar, a tres carrers de la platja. Al meu carrer hi ha fanals, voreres, cotxes, dos parquings...
Les voreres són amples, tenen rajoles quadrades, sovint no estan gairabe netes ja que de vegades hi ha xiclets enganxats.
A la dreta hi ha el meu bloc de pisos, a continuació, hi ha torres grans amb jardí. A l’esquerra hi ha cases unifamiliars.
A prop hi ha la plaça de Doctor Ferran. Es gran, amb un arbre gegant, amb gronxadors divertits per els nens petit, tancats per una tanca de fusta vella, perque no entrin els gossos.
A mi m’agrada que fos més tranquil, pero és igual perque on visc jo és molt xulo.
Marta Aldariz

Carrer Elisenda de Montcada, un espai ample

El meu carrer és Elisenda de Montcada. Visc a un quart:
Cada vegada que surto al meu balcó,veig unes cases que només es veuen per dalt i una mica més enrere d’aquestes cases es veu un bloc de color groc i blanc amb unes persianes verdes.
A l’esquerra es veu un carrer molt allargat ,per on cada dia passen molts cotxes ,motos i bicicletes molt més enrere es veu la muntanya plena d’arbres i en el mateix carrer però una mica més abaix és veu el mateix només que aquest cantó del carrer sol estar més brut,es veu la platja amb ocells .
En el meu carrer hi dos o tres passes de vianants hi ha escombreries no hi ha semàfors .
M’agrada moltíssim el meu carrer.

Alejandra B

CARRER ESPERANÇA, ENVOLTAT DE PLACES.

El meu carrer, l’Esperança, està envoltat de places: la plaça de la sardana, i la plaça nova, i això li fa ser un carrer bastant sorollós.

És un carrer que està al centre, i això ajuda per a moltes coses.

Hi ha una acadèmia de reforç molt lluminosa, una botiga de camises i uniformes molt gran, un mecànic de cotxes, al costat, una perruqueria, una farmàcia, un centre de bellesa, una pastisseria, un centre cívic on es practiquen activitats que afavoreixen al poble com ara : Ball de bastons, tabalers, capgrossos, gegants...

Encara ara hi ha una fàbrica, que ara estan pensant d’enderrocar-la per fer una altre cosa.

En el meu carrer, hi ha contenidors: un blau(cartró), un verd(vidre), un groc(plàstic), i un marró(orgànic).

És un carrer on passa molta gent per anar a les escoles, als instituts, per agafar el tren(transport públic), per anar a comprar...

Al voltant hi ha dues botigues de llaminadures, on hi ha molta gent jove els caps de setmana.

El carrer té un porxo marró, que quan plou, s’omple de gent.

És un carrer que té moltes utilitats, (és que és útil) i té molts serveis, però gairebé sempre està brut i hi ha moltes pintades a les parets.

Així que sempre que vulguis portar el cotxe a arreglar, menjar-te una bona pasta dolça, comprar-te un uniforme nou, tocar amb els tabalers, fer-te un bon massatge i un pentinat modern:

VINE AL CARRER ESPERANÇA!

Carrer Sant Francesc, un paisatge fantàstic

El meu carrer és ample. A la banda dreta hi ha només cases i cotxes aparcats, a la banda esquerra és on hi ha pisos i és on visc jo, i a dalt hi ha un parc.
El parc és gran, amb sorra i sense tobogans, etc. El parc té bancs bonics, arbres grans, plantes petites i papereres.
Al costat del parc hi ha 4 contenidors: un blau, un verd, un groc i un de deixalles, hi ha un stop i dos passos de zebra un a dalt i un a baix, també hi ha boques de clavegueres i hi ha uns quants fanals grans i molt lluminosos.
El carrer és net, també és silenciós no hi ha molt soroll.
No hi ha molta gent. La gent tranquil·la i silenciosa, no és com altres carrers, aquí no hi ha ni botigues, ni supermercats, no hi ha res, si vols comprar tens que anar a altres llocs.
També hi ha una claveguera al costat del nostre portal.
Davant nostre hi ha una casa que té un jardí amb arbres petits, arbustos amb olor i flors boniques.
Aquestes cases són una mica velles, però per dintre són molt boniques .
El paisatge és fantàstic perquè hi ha un parc i des del parc pots veure la platja.
Jo visc al costat de la platja i hi ha unes vistes fantàstiques.

CARRER UNIÓ, UN CARRER MULTI CULTURAL

El meu carrer és un carrer molt llarg, per això només us explicaré un tram. Aquest tram comença amb una botiga de mobles que se situa al número 49 i acaba amb una perruqueria, al número 64.

El meu carrer està sota del carrer més ample i més llarg de Premià de mar, la Gran Via.

És molt curiós: hi pots trobar totes les cultures: africanes, americanes, asiàtiques... es a dir, és un carrer on les cases són barates i agradables.

Podem dir que està dividit en dues parts: a la part que mira cap al mar hi ha cases grans, amb petits jardins i petits garatges. A la part de la muntanya tenim blocs de pisos no gaire alts, molt bonics i no gaire grans.

Les cases tenen garatges privats i finestres grans. Davant de les portes tenen uns blancs, alts i prims fanals.

Els pisos són la majoria verds i grisos, davant tenen petits arbres tarongers de color verd.

Hi ha dues voreres, al meu carrer. La del costat dels pisos és molt ampla i la de la banda de les cases és estreta.

Hi ha 4 botigues: una perruqueria molt antiga, que porta molts anys, una botiga d’aluminis, una botiga d’herbes i una altra de mobles.

La calçada és nova, no fa gaire temps que la van asfaltar.

Quan arriba l’hivern els arbres tarongers, es queden sense fulles, els tallen.

Aquí acaba la meva descripció, com heu vist, el meu carrer és normal i corrent, però té les seves curiositats

Carrer Osona un carrer molt saludable


Em dic Jordi i visc al carrer Osona de Premià de mar. El meu carrer és curt, bonic, tranquil, està bastant net i està aprop del mar. Al meu carrer hi ha dos edificis molt importants, la Creu Roja i el Cram (centre recuperació animals marins) i tant a la dreta com a l’esquerra hi han curves.
El meu carrer és com els altres, no té res d’anormal, bé, es pot dir una mica diferent perquè té set palmeres i això no es troba sempre en els carrers. On jo visc hi han tres blocs de pisos, a cada bloc hi ha quatre plantes i cada planta té dos apartaments.
Ara us parlaré de la Creu Roja:
La Creu Roja està per atendre’ns a l’estiu. Abans era també un lloc on aparcaven els bombers. Recordo que de petit em deixaven pujar al cotxe de bombers i fins i tot tocar la sirena. Amb els anys van deixar de venir a l’estiu els bombers i van començar a aparcar les ambulàncies durant tot l’any. La gent era diferent, també em parlaven però no em deixaven pujar ni res, bé, què hi farem…
La Creu Roja sempre ha sigut i serà per l’ajut a persones, com el Cram que també hi és al meu carrer però en comptes d’ajudar a persones ajuden a animals del mar com tortugues marines i un cop fins i tot un dofí ferit. Quan es recuperen ho anuncien i els fan una despedida. Aquest és el treball del Cram, ajudar a animals i tornar-los al mar per estar amb la seva família o manada.