Carrer blau

Madrid fins a França. Com que aquesta és una carretera molt transitada s'hi sent molt de soroll durant totes les hores del dia i de la nit. Entre la platja i la carretera hi ha la via del tren. Quan el tren passa, des de casa, podem notar la seva vibració. Malgrat aquest dos inconvenients, sorolls i vibració, viure en aquest carrer és molt agradable ja que, des de la finestra, es pot observar el mar Mediterrani.
A la nit podem sentir la remor del mar i segons la seva intensitat podem deduir si està embravit o està calmat.

Casa meva, es troba just al quilòmetre 638 d'aquesta carretera. Si surto al balcó i miro cap a l'esquerra veig el port esportiu, el varador de les barques , velers i iots, on  els deixen quan els treuen de l'aigua per  poder-los reparar. Just al davant hi tinc la platja del Bellamar. Aquesta és la petita platja on arriben els pirates, que prenen Premià de Mar, durant  la Festa Major. Si miro cap a la dreta hi veig una zona verda amb palmeres, anomenada Pla de l'Os, on antigament s'hi varaven les barques. Més cap al sud s'hi veu l'sky line de Barcelona: La Torre Maphre, l'hotel Ars, el Fòrum, l'hotel Vela, la Torre Acbar i la de Collserola. Tot plegat limitat a banda i banda per la muntanya de Montjuïc i la muntanya del Tibidabo.

La vorera del Camí Ral, està perfilada per una corrua de palmeres. Malauradament, n'han hagut de tallar moltes que estaven malaltes, degut a la plaga de l'escarabat Morrut.

Al vespre, solem veure les llums de les barquetes dels pescadors que calen les xarxes per llevar-les a la matinada.
El més espectacular de viure en aquest carrer és poder observar, diàriament, la sortida del Sol, i de tant en tant les tempestes elèctriques damunt del mar.

M'agrada molt el meu carrer.


Aïda Haifeng Nonó i López, 1-C