Aquest bloc suposà un treball col·lectiu dels alumnes de 1r d'ESO de l'institut Cristòfol Ferrer. Actualment, s'hi pengen anualment alguns dels textos dels alumnes de l'Institut Premià de Mar.
dimecres, 24 de febrer del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
El meu carrer, un oasi de tranquilitat
Amb bastants bancs i fanals
Aquells bancs alguns vells i altres no
Alguns fanals potents i bastant nou
El carrer bastant maco i molt tranquil.
El so és de cotxes
També veus de persones, de bon matí
Alguns dies sonen melodies dels ocells
I música de móbils.
Cap oloreta lleugerament bona
l'olor a gasoil dels cotxes
algunes vegades a pudor a tabac
sincerament cap aroma bo.
Un espai agradable
El meu carrer bónic
Aquest veïnat simpàtic
És el carrer Sant Miquel
Andrea D.
Etiquetes de comentaris:
02 poema,
Carrer Sant Miquel
dimecres, 17 de febrer del 2010
El meu carrer
El meu carrer es ample i net
I encara que no hi hagi flors,
Sempre fa bones olors.
Per el mati el meu carrer es
Ple i aventurer,
Per la nit el meu carrer es
Fosc i misteriós.
El meu carrer sempre
Serà el meu carrer i
Per mi mai canviarà.
Houda D
I encara que no hi hagi flors,
Sempre fa bones olors.
Per el mati el meu carrer es
Ple i aventurer,
Per la nit el meu carrer es
Fosc i misteriós.
El meu carrer sempre
Serà el meu carrer i
Per mi mai canviarà.
Houda D
dimecres, 10 de febrer del 2010
El parc llarg
El parc llarg
aquell autobús vermell que va mig buit.
Una vella que sempre està passejant el seu gos
La seva cabina telefònica sempre trencant
El silenci inquietant
Algun cotxe frena
Molts nens parlant al sortir de l'Ermita
Aquells dies quant criden goool
L'olorada que surt quan algú cuina
Aquell olor a home mort
L'aroma a humitat quan plou
La seva fragància del home mig boig
És un espai molt silenciós
L'ambient molt pacífic
El meu veïnat fantasma
És el carrer més bonic del poble
Nil
aquell autobús vermell que va mig buit.
Una vella que sempre està passejant el seu gos
La seva cabina telefònica sempre trencant
El silenci inquietant
Algun cotxe frena
Molts nens parlant al sortir de l'Ermita
Aquells dies quant criden goool
L'olorada que surt quan algú cuina
Aquell olor a home mort
L'aroma a humitat quan plou
La seva fragància del home mig boig
És un espai molt silenciós
L'ambient molt pacífic
El meu veïnat fantasma
És el carrer més bonic del poble
Nil
Etiquetes de comentaris:
02 poema,
Passeig de Circumval·lació
El meu tiet té una botiga
El meu tiet té una botiga
i també hi ha un bloc de pisos
però també té un apartament i
també un cotxe molt llarg .
Jo sempre vaig a jugar al parc
i sempre passo pel pas de zebra .
Jo a vegades vaig a Mataró
i passo per la vorera .
Jo quan vaig amb el meu germà
amb moto va molt ràpid i
sempre faig un crit molt fort
jo sempre menjo xiclet .
Sempre veig arbres de molts
tipus i sempre amb sento
amb un banc i sempre veig
una boca de claveguera.
Bassim
i també hi ha un bloc de pisos
però també té un apartament i
també un cotxe molt llarg .
Jo sempre vaig a jugar al parc
i sempre passo pel pas de zebra .
Jo a vegades vaig a Mataró
i passo per la vorera .
Jo quan vaig amb el meu germà
amb moto va molt ràpid i
sempre faig un crit molt fort
jo sempre menjo xiclet .
Sempre veig arbres de molts
tipus i sempre amb sento
amb un banc i sempre veig
una boca de claveguera.
Bassim
Verge de Núria
El meu carrer és
Molt llarg tímidament
Ple de persones
hi ha arbres fulles
Per tot arreu
Hi ha també botigues
En el meu carrer
Hi ha un parc
Que és nou
Llarg i ample
I en el parc hi ve
Tota la gent
Perquè és molt bonic
Fa bona olor
Hi ha massa gent
Al meu carrer
Fàtima
Molt llarg tímidament
Ple de persones
hi ha arbres fulles
Per tot arreu
Hi ha també botigues
En el meu carrer
Hi ha un parc
Que és nou
Llarg i ample
I en el parc hi ve
Tota la gent
Perquè és molt bonic
Fa bona olor
Hi ha massa gent
Al meu carrer
Fàtima
Etiquetes de comentaris:
02 poema,
carrer Verge del Pilar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)