El carrer de la riera

El meu carrer és el Passatge Bruch, que està a Premià de Mar a cinc minuts de la platja de la Descàrrega. El meu carrer és un carrer bastant llarg però estret. Al costat hi ha una riera que quan plou s’inunda i va a parar a la platja. Mai ha baixat tant fins el punt que s’inundi el carrer, però sí que quan plou fa una mica de por. També al costat hi tinc el Montserrat que és una escola on abans sempre hi anava caminant des del descampat, per mi era molt fàcil anar-hi perquè estava allà en dos minuts.

 

El descampat que tenim, és un terreny amb un munt de plantes on s’hi vol fer una construcció que encara no sabem, el que sí sabem és que hi ha conills i molts gats que es colen a les cases de desconeguts i comencen a menjar pinso d’altres animals o qualsevol cosa que trobin per allà, i ho sé per experiència.

A part hi ha arbres, escombraries, cases, fanals que il·luminen a la nit i cap mobiliari urbà. No és cap carrer important ni un carrer famós simplement és el meu carrer i el meu preferit.

Mar Llaberia (1r ESO D)

El carrer dels cants dels ocells

El meu carrer es diu Unió. Està situat per sota del carrer principal del poble, La Gran Via. No és un carrer molt ampli però sí que és bastant llarg.

Si comencem a caminar des de la plaça de la Sardana, a la dreta observem una petita botiga de roba, que es diu Dalia. Té un aspecte juvenil i nou. A l'esquerra hi trobem edificis baixos, desgastats amb un aspecte bastant vell. Més endavant, hi trobem dues botigues: una de bicicletes i l'altra és una ferreteria. La ferreteria és molt vella, el cartell està cobert per l’òxid i la pols. A continuació tenim una parc on s'hi passegen els gossos i hi ha unes taules per jugar a ping-pong, hi ha alguns bancs escampats per tot el parc. Davant d'aquest ens trobem uns edificis en obres, pel que es pot veure seran molt alts.

Si continuem caminant, podem veure una plaça envoltada per robustos, alts i frondosos arbres verds, en els quals hi habiten milions d'ocells que es passen el dia cantant. Davant d'aquesta, hi ha edificis i un bar en el qual sempre hi ha molta gent i molt de soroll. Al costat de la plaça hi ha una clínica dental que, segons sembla, sempre està tancada. Al llarg del carrer hi ha edificis i alguns establiments com una fruiteria, una perruqueria per a gossos, un locutori i alguns bars.

L'establiment que més m'agrada és la fleca, de la qual, cada matí, sorgeix una deliciosa olor de pa i pastes acabats de fer que inunda el carrer i es cola per les fosses nasals de la gent que hi passa.

KATHERINE ORTIZ (1R C)

El carrer curt

Visc al carrer València, un carrer que està a la part de dalt de Premià de Mar, al límit amb Premià de Dalt. És el carrer de sota del Camí del Mig, quedant paral·lel a ell.
És un carrer no gaire llarg format per dues illes de cases. L’extrem oest del carrer és limitat per la Carretera de Vilassar de Dalt, l’extrem est el limita el Torrent de Santa Anna i pràcticament pel centre és tallat pel carrer Girona. Aquests carrers són molt més llargs que el carrer València i en ells hi ha moltes més botigues.
En el carrer València hi ha un estanc on venen tot tipus de tabacs i una botiga d’administració i de lloguers de finques, anomenada “Finques Far” que té un cartell groc amb lletres blaves. També hi ha un bar, anomenat “Bar València” i al seu costat hi ha el Centre Cívic del Barri Cotet, on fan llargues partides de cartes, tallers de costura i d’altres activitats. Abans hi havia una botiga de teles, però fa poc més de mig any que la van tancar.
Els cotxes estan aparcats a la banda esquerra del carrer. El fet que hi ha dos garatges amb les línies grogues dels guals pintades al davant de la porta i places d’aparcament destinades a minusvàlids dificulta el fet que puguis aparcar amb facilitat.
La major part dels edificis del carrer són alts, tenen uns quatre o cinc pisos  d’alçària, tot i que també hi ha algun edifici més nou que és més baix.
Com que el carrer no és molt ample i els edificis no són baixos el carrer no és gaire lluminós, però a les darreres hores del dia els rajos de sol hi entren il·luminant les flors dels balcons.
 
Pol Vilà Piñol (1r C)

El carrer desconegut

El meu carrer és força estret i llarg, a més de poc conegut. Té una plaça al davant: la plaça de Santa Rosa.         
Darrera la Plaça, hi ha una pizzeria, una petita botiga de queviures, una cafeteria ...
La plaça és gran, i des de casa meva, veuríem el següent: un garrofer centenari , a la dreta un balancí, i mirant cap a l'esquerra veuríem uns gronxadors i uns  tobogans, entre d'altres.
Per un projecte que s'ha iniciat no fa massa temps, que consisteix en ambientar els parcs del poble amb contes coneguts, en aquest parc tenim el de la Caputxeta Vermella.
El tram del carrer que dóna a la plaça, és on visc jo. En aquesta part, hi ha sis cases, totes de dues plantes o cases dobles, com la meva. A la meva dreta, hi han dues vivendes, i a l'esquerra quatre més.
El meu carrer  és travessat per la carretera de Premià de Dalt. Després, a l'alçada del carrer Riera de Premià, canvia de nom dient-se carrer Mossèn Jacint Verdaguer.
Està situat al barri del Gas.
Una mica més avall del meu carrer, es troba el Museu de l'Estampació de Premià, també conegut com a MEP, que antigament era una Fàbrica de gas, molt coneguda a la seva època,  que l'obtenia a partir del carbó que arribava a Premià amb tren, des de Barcelona.
Al meu barri, hi ha hagut una troballa molt important: un antic habitatge de planta octagonal de propietat romana.
El meu pare m'explica que abans el carrer no estava asfaltat, sinó que eren tot camps abandonats, on es podien trobar figueres en les quals els nens jugaven i hi pujaven per  agafar figues.
També hi havien uns horts al final del carrer, on la meva àvia acostumava a enviar al meu pare a comprar patates, tomàquets, ous ... Antonieta, molt coneguda al barri, era la pagesa que tenia els horts.
Ara, ja no hi han camps i tot són cases, i on hi havia la masia de la pagesa, hi trobem una torre on hi viu.

Aixa Santamaria Sánchez  1r C

Carrer blau

Madrid fins a França. Com que aquesta és una carretera molt transitada s'hi sent molt de soroll durant totes les hores del dia i de la nit. Entre la platja i la carretera hi ha la via del tren. Quan el tren passa, des de casa, podem notar la seva vibració. Malgrat aquest dos inconvenients, sorolls i vibració, viure en aquest carrer és molt agradable ja que, des de la finestra, es pot observar el mar Mediterrani.
A la nit podem sentir la remor del mar i segons la seva intensitat podem deduir si està embravit o està calmat.

Casa meva, es troba just al quilòmetre 638 d'aquesta carretera. Si surto al balcó i miro cap a l'esquerra veig el port esportiu, el varador de les barques , velers i iots, on  els deixen quan els treuen de l'aigua per  poder-los reparar. Just al davant hi tinc la platja del Bellamar. Aquesta és la petita platja on arriben els pirates, que prenen Premià de Mar, durant  la Festa Major. Si miro cap a la dreta hi veig una zona verda amb palmeres, anomenada Pla de l'Os, on antigament s'hi varaven les barques. Més cap al sud s'hi veu l'sky line de Barcelona: La Torre Maphre, l'hotel Ars, el Fòrum, l'hotel Vela, la Torre Acbar i la de Collserola. Tot plegat limitat a banda i banda per la muntanya de Montjuïc i la muntanya del Tibidabo.

La vorera del Camí Ral, està perfilada per una corrua de palmeres. Malauradament, n'han hagut de tallar moltes que estaven malaltes, degut a la plaga de l'escarabat Morrut.

Al vespre, solem veure les llums de les barquetes dels pescadors que calen les xarxes per llevar-les a la matinada.
El més espectacular de viure en aquest carrer és poder observar, diàriament, la sortida del Sol, i de tant en tant les tempestes elèctriques damunt del mar.

M'agrada molt el meu carrer.


Aïda Haifeng Nonó i López, 1-C 

EL CARRER COMERCIAL

Visc a Premià de Mar, al carrer d’Enric Granados. 
El meu carrer és molt llarg i ample, va des de la carretera de Premià de Dalt fins la riera del Barri Cotet.

 A cada cantonada del carrer hi ha testos molt grossos amb arbres. Disposem d'aparcaments de cotxes i de motos, zones blaves i de càrrega i descàrrega. Tenim contenidors d’escombraries normals i reciclables: de paper, de cartró, d’envasos de plàstic, orgànics i de vidre. Podem comprar a moltes botigues: de roba, d’esports, dos grans supermercats, d’animals, de congelats, un forn de pa petit, una tintoreria, de joguines, una merceria, una drogueria, una fruiteria, una peixateria, una farmàcia, diversos bancs... 
Al costat de casa meva hi ha una administració de loteria, l’any passat va tocar un tercer premi de Nadal. Van venir diverses televisions a gravar. Davant de casa hi ha una perruqueria força gran i al llarg del carrer en trobem tres més. 

La majoria d’edificis són pisos. Al costat de la carretera de Vilassar de Dalt hi ha una zona de cafeteries i restaurants. En front d’ells gaudim d’un parc infantil molt gran on hi han tobogans, gronxadors, bancs, una font i molts fanals que il•luminen molt a la nit. Aquí es troba el museu Romà. 
Davant del Condis hi ha una zona verda amb molts arbres i bancs per seure i un altre parc infantil, on jugava quan era petita. És un carrer molt alegre perquè sempre hi ha gent i dues vegades a l’any es fa el “Shopping Night”. 
 Aviat posaran els llums de Nadal per engalanar el carrer.

Cristina Márquez Vila  1r C

El carrer inundat

Sapigueu que el carrer Sant Francesc està situat a Premià de Mar a dos carrers més avall que el carrer Sant Antoni i un carrer amunt respecte el mar i la nacional. Per si mai hi entreu, ara us explicaré com és.

El carrer no té una longitud gaire gran, te'l pots recórrer tot amb uns 2 o 3 minuts. El primer que trobem al carrer és un bar molt petit, on normalment no entra ningú. Fa una ferum bastant desagradable a sofregit.

Més endavant hi trobem una fruiteria petita i acollidora. Pels matins, sempre se sent l'agradable oloreta a fruita que omple tot el carrer. Aquesta olor, a poc a poc, es va barrejant amb la salabror del mar i la impressionant aroma de pi.

Al meu carrer no hi ha edificis concrets, sinó que es van alternant les cases de poble, cases més modernes i edificis de pisos no gaire alts. Les façanes estan pintades de colors clars i suaus donant la sensació de frescor i tranquil·litat.

Una mica més endavant hi trobem una immensa casa restaurada de fa poc. Uns impressionants vitralls de colors es veuen des de l'espessor dels arbres. Aquesta immensa casa està envoltada d'unes agradables i espesses plantes verdes. Plantes que desprenen una fragància a natura impressionant. El jardí recorre una quarta part del carrer i, a mida que vas avançant pel petit carrer, sents vàries olors que es barregen.

Davant de la casa hi ha un parc no gaire gran. A cada cantonada hi ha dues moreres, amb fulles immenses i precioses. Fa poc van posar-hi dos gronxadors. Llàstima que no estigui gaire net i, de moment, no hi vagi gaire gent.

Però malgrat l'èxit que té, al parc sempre s'escolta l'extraordinària melodia dels ocells que canten la preciosa tonada repetidament. Llàsima que cada cinc minuts aproximadament una frenada estrident trenca la tranquil·litat.

Però com molta gent deu saber, tot en un carrer no pot ser bonic. Al carrer Sant Francesc hi ha molts defectes: olors, animals... Sobretot, el principal defecte que hi ha és per culpa de l'embornal. Normalment, quan plou, tota l'aigua baixa cap als últims carrers i, per mala sort, l'aigua es queda estancada al nostre carrer. Les clavegueres no tenen prou capacitat per engolir-la i normalment s'acaba inundant. El dia següent tot acaba fent una fortor a clavegueram terrible.

Per desgràcia, a part de la fortor de l'embornal, també hi queden alguns animals repugnants: rates, cuques...

Aquí finalitza la meva descripció, espero que us hagi agradat i que us hagueu fet una idea detallada del meu carrer.

Berta R.