L'INCENDI EQUIVOCAT

Un dia al vespre estava mirant el meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer, mirava casa per casa fins en un moment veia que una casa s’estava calant foc, i com que les finestres estaven tancades no veia tant, però es veia foc, em vaig posar nerviós perquè pensava que podria arribar a casa nostra. Aleshores, vaig cridar a la meva mare, ella també es va posar nerviosa. Després vam veure un home que sortia tan content i tranquil d´aquella casa. Vam veure que no era un incendi, era una barbacoa, la meva mare i jo ens vam relaxar perquè ens esperàvem el pitjor.

Petit carrer amb activitat

Un carrer amb poc veïnat
i el cor a la pastisseria
al costat d’aquest gimnàs
i prop de la pastisseria.

Crits i xiulets al bar.
Badalls amb molt esmorzar dins la bossa.
Botzines pel camió de la brossa.
I tranquil·litat quan el dia està apunt d’acabar.

Diferents fragàncies de colònia.
Gran varietat d’aromes al pastisser.
Fums de tabac al carrer i ampolles al carrer.
Fortíssima pudor de la canonada.

Dies laborals de molta monotonia.
Un carrer amb gent d’alegria.
La gent amb gràcia i simpatia
les persones amb elegància.

Ismael K.

EL MEU CARRER TAL COM ÉS!

El meu carrer és
molt curiós,
Veient al meu
veí espantós.

Visc al costat
de la riera,
On pots veure
barets i botigues.

De vegades fa olor
a macarrons,
I jo penso que
segur que estan molt bons.

També cada matí
i fa olor a perfum,
de la senyora que
presum.

Escolto als homes
del davant,
Que estan al locutori
parlant.

Hi ha un lloro
a una gàbia,
que sempre
parla amb l’àvia.

El meu carrer
no és el pitjor,
pero tampoc és que sigui
el millor.


AMANDA GARCIA.
c/ Girona barrí cotet.

Un carrer transitat

Diverses botigues hi ha en el meu carrer,
i vaig en bicicleta amb el meu amic Ferrer.
La gent xiuxiuejant amb el gos
i els edificis de color verdós.

Des de la finestra de tant en tant,
escolto els nens cantant.
El brogit del cotxes és molt fort
i m’encanta la melodia del ocells.

La pesta de les clavagueres no la soporto
i la fortor de lñes escombreries tampoc.
Amb l’aroma de la xocolata hem cau la bava
i la ferum del fum m’ofèn.

El meu carrer és molt transitat
per la nit les motos no em deixen dormir.
Tan preciosa és aquesta zona
que s’anomena Gran Via de Lluís Companys.

Un carrer solitari

D’edificis no n’hi ha ni un,

però de cases un munt.

Al meu carrer no hi ha congelats.

però si sepermercats.



El xiulet de la policia,

la sirena de l’ambulància

i els motors dels cotxes et molestaran,

però t’hauràs d’aguantar.



Fa olor a fum, altres a perfum.

Hi ha gent que li fa

podor l’alè,però sempre

dissimulem.



El carrer Av. de Catalunya és molt solitari

però està molt bé per viure-hi.

Potser no és el millor carrer,

però per a mi és una passada.

Camila Ayelen Castro

UN CARRER MARAVELLÓS

Carrer Jacint Verdager,
viure aquí és un plaer.
A les festes és decora molt bonic
i per això el consideren únic.

És un carrer comercial,
i també molt especial.
La gent amb les seves bolsses,
va a comprar al mercat moltes coses.

Pels matins el osells xiulen,
mentre els nens i nenes es desperten.
També cada dia els camions d’escombraries fan mala olor,
peró nomes és un moment perqué sempre fa perfum de flors.

El carrer és molt dinàmic,
sempre té molt moviment.
Un passeig amb un bon amic,
resulta sempre un bon moment.

Dario

El millor carrer del món

En el meu carrer no hi ha congelats,
però si que hi ha un supermercat.
Hi ha pisos molt alts,
i també cases al voltant

S'escolten lladrucs de gossos,
i botzines de motos.
També molt cotxes passar,
i la gent parlant sense parar.

En el meu carrer no fa olor a fum,
per això hi ha aire pur.
A vegades fa pudor les escombreries,
però les netegen cada dia.

Un carrer gran i allargat,
on tothom és queda bocabadat.
Aquest és el carrer del mig,
on sempre pots venir.


Paula Balaguer