dissabte, 5 de novembre de 2016

El carrer on visc des de la meva infància

Autor: Damià Ytchart (1r ESO B)


Visc a un carrer del casc antic situat sota l'església de Sant Cristòfol, o també es pot dir el carrer de sobre la platja, es diu Enric Prat de la Riba.

La major part de les cases del meu carrer són antigues amb la pintura desgastada, com la meva. El meu carrer és peatonal, asfaltat com molts altres del poble, tot i que el terra està fet d'unes rajoles semblant a totxos gastats. No hi han voreres, hi ha a banda i banda uns testos gegantins i amplis amb uns àrbres petits i decoratius, tot i que per als cotxes no els és fàcil de circular-hi ja que estan posats d’una manera complicada. Es pot trobar un antic fuster situat just davant la casa meva i una rostisseria on venen menjar precuinat, molt bo, a la cantonada esquerra del carrer.


En el meu carrer es barregen moltes olors variades: els caps de setmana ens arriba la flaire de pollastre a l’ast de la botiga del costat, com he dit abans, en altres moments la salabror i la frescor del mar, però també algunes vegades la fortor de les clavegueres o l’olor a perfum de la veïna del pis de dalt.

Des del carrer es pot escoltar la música que toquen a la Plaça de l’Ajuntament en moltes de les festes que es celebren al poble, però també el silenci d’una nit tranquil·la. Tenim també una preciosa vista del mar que veiem des del terrat del pis.


Aquesta ha sigut la descripció del carrer que actualment visc.

Cap comentari:

Publica un comentari