Clàudia López-Astilleros
El meu carrer és un carrer molt llarg i ample, el carrer està inclinat, té poques botigues, moltes cases i a l’estiu es pot olorar una fragància a gessamí que prové d’algunes cases.
El meu carrer és un carrer molt llarg i ample, el carrer està inclinat, té poques botigues, moltes cases i a l’estiu es pot olorar una fragància a gessamí que prové d’algunes cases.
la part més alta del carrer hi ha una església i moltes cases. Seguidament hi ha un parc per nens petits ,un bar i una botiga de segona mà bastant gran, on hi ha objectes de tots tipus. Al seu costat esquerre hi ha una plaça petita plena d’arbres verds amb el terra esquerdat, cinc bancs i una font .Creuant la carretera davant la plaça hi ha un mecànic i un basar xinès, grandiós.
Baixant hi ha molts grans blocs de pisos, davant d’un d’ells (el meu) hi una espècie de separador de portals en un estat vell, podem dir que són unes columnes amb una barana roja. En aquestes columnes, antigament, els nens parlaven i jugaven. Darrere d’aquest separador hi ha un taller d’instal·lació i reparació d’antenes.
Assegut a aquests separadors, sempre fuma un veí que se’l pot diferenciar per una melodia en concret, característica i aterradora, que em posa dels nervis, la cançó de la pel·lícula del exorcista(tubular bells) que prové de les trucades que rep al seu telèfon mòbil. Aquesta melodia se sent sempre en el meu carrer.
En aquests moments en el tram es pot olorar una fortor a ciment i una mica a cremat degut a la explosió del passat 18 de Setembre.
En el carrer es habitual que se sentin xiscles ja sigui d’ algú enfadat, joves cridant o simplement gent xerrant.
Si continuem caminant, hi ha un antic queviures (el queviures de la Pilar) on sobretot, la gent que ha estat vivint tota la vida al poble va a comprar diàriament. A la fotografia de sota podem observar a dos clientes habituals, una d’elles compra raïm i l’altra parla amb la propietària.
La senyora que tria raïm és la meva àvia. Ella és una persona molt alegre,simpàtica, xerraire, solidaria i expressiva que sempre veig pel meu balcó ja que passa moltes vegades pel meu carrer quan va a comprar.
Sol vestir amb bruses o jerseis,amb pantalons amples de seda o texans i sempre porta una sabata més alta que l’altra ja que li falta una part del fèmur. Per aquesta raó va coixa i camina lentament.
Jo crec que els seus amics i coneguts la veuen una persona simpàtica.
Opino que una frase que la representa és: “Saps el que m’ha passat avui ?” perquè es una frase que sol dir quan es troba a algún amic o amiga pel carrer. Cosa que li passa moltes vegades perquè coneix a molta gent.
A la cantonada d’un bloc de pisos situat al costat del petit supermercat hi ha un parc amb dos bancs trencats i dos gronxadors i davant del queviures, si creuem la carretera, tenim al costat un carreró ample envoltat d’unes precioses i grans cases amb uns patis molt grans.
Continuem el camí i podem veure la vella teulada de l’antiga fabrica, i ara escola, La Lió. Al seu costat hi ha un mecànic i un local de recuperació de metalls i ferralla que sembla molt antic ja que el seu cartell està molt desgastat. El carrer acaba en un terreny sorrenc que va a parar a unes petites i velles fàbriques. En aquest tram es pot sentir una forta pudor a pixum.
El meu carrer és tant vell com és de bonic i simpàtic, la veritat es que m’agrada bastant el meu carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada