El meu carrer és la Gran Via , com tots ja sabeu és el centre del poble és el lloc més conegut de Premià de Mar , hi ha totes les botiges , fins i tot ara mateix estan fent la plaça nova dels Països catalans que esta previst que la acabaran l’estiu del 2011.
Ara comentaré COM és el meu carrer, Visc en un pis de la gran Via, primerament a davant del meu edifici hi ha una farmàcia , també tinc al costat esquerra el “Condís” i també tinc al costat esquerrà una escoleta d’angles gran i una miqueta més lluny tinc la plaça dels Països Catalans, a continuació també explicaré el moviment urbà: el tema del moviment urbà és una mica embolicador , sempre s’estan escoltan els cotxes , les motos , i la gent passejant , sempre hi ha molt d’escàndol .
Finalment, jo crec que la Gran Via acabarà més diferent que ara , estarà més reformada ja que tindrà una plaça que tots l’estem esperant i crec jo que la gran via es farà cada vegada més gran.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Jaume Balmes: un lloc maravellós
Per comença, parlaré una mica del meu carrer, Jaume Balmes,tenim un parc amb pins per tot arreu.Es podria dir que tants pins són una casa preciosa pels coloms i el més normal, és veure els gossos feliços amb els seus amos.
Ara estan fent obres. Són molestes, sorolloses i fan pols. Les grues no van venir fins al cap d’un mes. Actualment hi tornen a haver cotxes molestos.
El nostre carrer dóna a la riera que arriba fins l’estació de tren. Per això passen molts homes i dones amb pressa per agafar el tren.
A continuació, parlaré de l'aspecte del nostre carrer. Tots els dissenys de les cases són iguals. Això no vol dir que siguin lletges. Tot el contrari son boniques, brillants i il-luminades.
A la cantonada del meu carrer també hi ha un “doner” on venen pa, fruites, i altres queviures bons pels dies que les botigues estan tancades per alguns motiu.
També hi ha una fàbrica metal·lúrgica molt gran. Encara treballan en ella. Però diuen que la tancaran.
Ara parlaré per últim d’un dia normal al meu carrer. dia normal assolellat, acalorat i de treball. Els obrers treballen en les obres del final del carrer i els vens passegen els seus gossos.
Finalment, parlaré una mica del que ara sol passar. La gent ve amb el cotxe,
sense fixar-se en els senyals que diuen que el carrer esta tallat. També hi ha adolescents asseguts a les voreres i els bancs del parc parlant.
Ara estan fent obres. Són molestes, sorolloses i fan pols. Les grues no van venir fins al cap d’un mes. Actualment hi tornen a haver cotxes molestos.
El nostre carrer dóna a la riera que arriba fins l’estació de tren. Per això passen molts homes i dones amb pressa per agafar el tren.
A continuació, parlaré de l'aspecte del nostre carrer. Tots els dissenys de les cases són iguals. Això no vol dir que siguin lletges. Tot el contrari son boniques, brillants i il-luminades.
A la cantonada del meu carrer també hi ha un “doner” on venen pa, fruites, i altres queviures bons pels dies que les botigues estan tancades per alguns motiu.
També hi ha una fàbrica metal·lúrgica molt gran. Encara treballan en ella. Però diuen que la tancaran.
Ara parlaré per últim d’un dia normal al meu carrer. dia normal assolellat, acalorat i de treball. Els obrers treballen en les obres del final del carrer i els vens passegen els seus gossos.
Finalment, parlaré una mica del que ara sol passar. La gent ve amb el cotxe,
sense fixar-se en els senyals que diuen que el carrer esta tallat. També hi ha adolescents asseguts a les voreres i els bancs del parc parlant.
Carrer Jacint Verdaguer,carrer de la tranquil-litat.
El tram que he elegit del meu carrer es troba entre els carrers Joan Prim i Elisenda de Montcada,a Premià de Mar.
En primer lloc vull dir que el tram que he elegit del meu carrer és molt tranquil i està il·luminat pel sol totes les hores de llum solar.
La majoria d’edificis del meu tram del carrer són pisos,mentre que més enllà del carrer Elisenda de Montcada són cases.
A la cantonada del meu carrer amb el carrer Elisenda de Montcada,hi ha l’escola El Dofí,que és molt petita,era l’escola on anava abans.A la cantonada de l’altre borera es troba la Caixa Catalunya.
A l’altre cantonada amb el carrer Joan Prim,hi ha un locutori que majoritàriament està ple.I a la cantonada de l’altre vorera l’antiga Floristeria Can Mandri,que ara està a la Gran Via.
Les cantonades del meu carrer tenen “pals” per a impedir que la gent aparqui allà,a la banda que no aparquen els cotxes (vorera) també hi han per la mateixa raó però fa poc que els van posar.El meu carrer no té bancs (per a asseure’s-hi) ni res per l’estil i té fanals molt alts i d’altres penjats als pisos desde fa molt de temps.
El meu carrer no és que sigui un carrer de “negocis”,sempre que obren una botiga al cap de poc temps acaba plegant perquè la gent no hi passa gaire.Per això mateix l’anomeno el carrer de la tranquil-litat.
Jo dic que és realment tranquil,primera,perquè no hi passen gaires persones i si es té que agafar la Gran Via en cotxe l’única forma és anant pel meu carrer però només pels matins que és quan més cotxes passen.
Antigament el meu carrer no era gens conegut i amb prou feines estava esfaltat (molt abans de que naixés).Diuen que només hi havien 2 o 3 cotxes a Premià,farà uns 35 anys.Al cap dels anys es va anar reformant,construint-hi l’escola El Dofí,construint pisos de 4 plantes o més etc...
Per la tarda,en canvi,sobretot els divendres a la tarda,quan surten els nens del Dofí,formen un escàndol bastant insoportable que pot arribar a durar mitja hora,i la veritat és que la tranquilitat del tram del meu carrer s’esfuma;Nens cridant,cotxes que fan sonar la botzina perquè hi ha un que passa pel mig del carrer i el soroll dels nens corrent.
Després ve l’aparcament.Aparcar en el meu carrer és quasi impossible,si estàs a la terrassa una estona veuràs passar un mateix cotxe tres o quatre vegades.
Finalment podríem dir que el meu carrer és net,il-luminat,tranquil i realment conegut.
En primer lloc vull dir que el tram que he elegit del meu carrer és molt tranquil i està il·luminat pel sol totes les hores de llum solar.
La majoria d’edificis del meu tram del carrer són pisos,mentre que més enllà del carrer Elisenda de Montcada són cases.
A la cantonada del meu carrer amb el carrer Elisenda de Montcada,hi ha l’escola El Dofí,que és molt petita,era l’escola on anava abans.A la cantonada de l’altre borera es troba la Caixa Catalunya.
A l’altre cantonada amb el carrer Joan Prim,hi ha un locutori que majoritàriament està ple.I a la cantonada de l’altre vorera l’antiga Floristeria Can Mandri,que ara està a la Gran Via.
Les cantonades del meu carrer tenen “pals” per a impedir que la gent aparqui allà,a la banda que no aparquen els cotxes (vorera) també hi han per la mateixa raó però fa poc que els van posar.El meu carrer no té bancs (per a asseure’s-hi) ni res per l’estil i té fanals molt alts i d’altres penjats als pisos desde fa molt de temps.
El meu carrer no és que sigui un carrer de “negocis”,sempre que obren una botiga al cap de poc temps acaba plegant perquè la gent no hi passa gaire.Per això mateix l’anomeno el carrer de la tranquil-litat.
Jo dic que és realment tranquil,primera,perquè no hi passen gaires persones i si es té que agafar la Gran Via en cotxe l’única forma és anant pel meu carrer però només pels matins que és quan més cotxes passen.
Antigament el meu carrer no era gens conegut i amb prou feines estava esfaltat (molt abans de que naixés).Diuen que només hi havien 2 o 3 cotxes a Premià,farà uns 35 anys.Al cap dels anys es va anar reformant,construint-hi l’escola El Dofí,construint pisos de 4 plantes o més etc...
Per la tarda,en canvi,sobretot els divendres a la tarda,quan surten els nens del Dofí,formen un escàndol bastant insoportable que pot arribar a durar mitja hora,i la veritat és que la tranquilitat del tram del meu carrer s’esfuma;Nens cridant,cotxes que fan sonar la botzina perquè hi ha un que passa pel mig del carrer i el soroll dels nens corrent.
Després ve l’aparcament.Aparcar en el meu carrer és quasi impossible,si estàs a la terrassa una estona veuràs passar un mateix cotxe tres o quatre vegades.
Finalment podríem dir que el meu carrer és net,il-luminat,tranquil i realment conegut.
Carrer Pintor Pau Roig
El meu carrer és molt llarg i ample . S’hi poden aparcar cotxes a totes dues bandes. Té contenidors d’escombraries cremats i/o pintats. Hi ha una casa molt gran al principi del carrer i, cap al mig-final, una comunitat de casetes petites.
Al principi del carrer, just davant d’una casa molt gran, hi ha un bar que es diu “bada badoc” i és una mica antic, però l’han modernitzat fent una terrasseta a fora.
A l’altre extrem del carrer hi ha una mena de casa antiga, gran i espaiosa en un carreró sense sortida. Els carrers estan: ben il·luminats, nets, silenciosos i tranquils. Encara que a vegades hi ha nens o nenes massa cridaners.
Després hi ha dos aparcaments nous que són nous que són dels veins que viuen allà. Els aparcaments són: grans, foscos i nous.
La comunitat de casetes petites tenen una piscina pròpia que està: neta, cuidada, nova i tranquil·la. I també ténen un parc amb gronxadors i tobogans per als nens petits.
Judith
Al principi del carrer, just davant d’una casa molt gran, hi ha un bar que es diu “bada badoc” i és una mica antic, però l’han modernitzat fent una terrasseta a fora.
A l’altre extrem del carrer hi ha una mena de casa antiga, gran i espaiosa en un carreró sense sortida. Els carrers estan: ben il·luminats, nets, silenciosos i tranquils. Encara que a vegades hi ha nens o nenes massa cridaners.
Després hi ha dos aparcaments nous que són nous que són dels veins que viuen allà. Els aparcaments són: grans, foscos i nous.
La comunitat de casetes petites tenen una piscina pròpia que està: neta, cuidada, nova i tranquil·la. I també ténen un parc amb gronxadors i tobogans per als nens petits.
Judith
Can Maresme un bon carrer
El meu carrer és molt especial i tranquil. Té de tot com arbres, unes voreres, merda de gos, és a dir molt normal. Sobretot té una imatge molt bonica i per una mica més és Premià de Dalt. Hi ha dos edificis el meu i una fàbrica. Hi ha un terreny d’un veí , uns camps immensos junt amb un pàrking de cotxes molt gran i no hi ha cotxes aparcats a les voreres és un avantatge molt gran.
Les voreres conserven el seu color tan llampant i la carretera....
doncs res, hi ha esquerdes, un clavagueram.
Això si quan plou tot s’ha convertit en una espècie de rierol ja que no és molt gran l’aigua s’estanca en les esquerdes i es fan bassals.
Hi ha llum,plantes i està molt cuidat,ho que passa és que s’està degradant i no m’agrada gens. Hi ha sorra, pedres i petits animalsja que es un lloc tranquil on passen cotxes poques vegades.
Hi ha també dos i un taller d’alumini on ja no s’hi treballa però de vegades,molt poques vegades venen.
Hamza
Les voreres conserven el seu color tan llampant i la carretera....
doncs res, hi ha esquerdes, un clavagueram.
Això si quan plou tot s’ha convertit en una espècie de rierol ja que no és molt gran l’aigua s’estanca en les esquerdes i es fan bassals.
Hi ha llum,plantes i està molt cuidat,ho que passa és que s’està degradant i no m’agrada gens. Hi ha sorra, pedres i petits animalsja que es un lloc tranquil on passen cotxes poques vegades.
Hi ha també dos i un taller d’alumini on ja no s’hi treballa però de vegades,molt poques vegades venen.
Hamza
Travessia Miramar, un carrer de pau
El carrer meu no és massa llarg, ni es massa ample, és normal com tots els carrers. En primer lloc, en particular un seat de color vermell que sempre està aparcat davant del meu bloc.
El meu edifici està al mig del carrer, jo visc amb el meu pare, la meva mare i el meu germà, que és un pesat.
Davant del meu edifici, l’edifici blau hi ha una veïna que quan es desperta posa música molt alta i molt sorollosa d’entrada em desperta.
Hi ha una veïna meva del mateix edifici que em cau molt bé i em coneix des de molt petit.
D’entrada en el meu carrer no es pot aparcar en quasi cap lloc per les motos grans, els garatges el color groc de a dalt.
Em vaig adonar que la filla del meu professor viu al costat del meu bloc. Finalment a baix del meu pís hi ha com una plantació. El meu carrer hi ha molta pau.
Aaron
El meu edifici està al mig del carrer, jo visc amb el meu pare, la meva mare i el meu germà, que és un pesat.
Davant del meu edifici, l’edifici blau hi ha una veïna que quan es desperta posa música molt alta i molt sorollosa d’entrada em desperta.
Hi ha una veïna meva del mateix edifici que em cau molt bé i em coneix des de molt petit.
D’entrada en el meu carrer no es pot aparcar en quasi cap lloc per les motos grans, els garatges el color groc de a dalt.
Em vaig adonar que la filla del meu professor viu al costat del meu bloc. Finalment a baix del meu pís hi ha com una plantació. El meu carrer hi ha molta pau.
Aaron
CARRER DE LA MERCÈ, UN CARRER VARIABLE
El carrer de la Mercè m’agrada molt perquè és un carrer llarg i tranquil i a la vegada un carrer comercial.
Al mig del carrer hi ha com un tipus de centre comercial. Aquesta part del carrer, la comercial, està a l’esquerra meva. Davant de casa meva hi ha l’escola de primària ``Sant Cristòfol´´. La part comercial hi ha botigues forns i quioscs. També hi ha un``CAP´´ de salut. Al costat de l’escola hi ha un magnífic parc on hi ha tobogans, trampolins i gronxadors. En aquest parc van sempre els nens i nenes ansiosos per jugar allà desprès de un llarg dia d’escola. Ara fa poc van inaugurar una interessant biblioteca, que m’anirà bé per consultar coses. Al costat de casa meva hi ha dues perruqueries , una és musulmana i l’altra és espanyola , jo he anat a les dues i he sortit molt content.
També hi ha una botiga de bicicletes bona, allà et poden arreglar la bicicleta, comprar bicicletes o comprar accessoris com, per exemple, cascs, uniformes i llums per les bicicletes, entre altres coses.
Si teniu l’ocasió d’anar alguna vegada al carrer de la Mercè veniu, hi ha coses molt interessants , ja veureu que si veniu us ho passareu molt bé. Sortireu contents. I aquest és el carrer on visc, un carrer variant.
Al mig del carrer hi ha com un tipus de centre comercial. Aquesta part del carrer, la comercial, està a l’esquerra meva. Davant de casa meva hi ha l’escola de primària ``Sant Cristòfol´´. La part comercial hi ha botigues forns i quioscs. També hi ha un``CAP´´ de salut. Al costat de l’escola hi ha un magnífic parc on hi ha tobogans, trampolins i gronxadors. En aquest parc van sempre els nens i nenes ansiosos per jugar allà desprès de un llarg dia d’escola. Ara fa poc van inaugurar una interessant biblioteca, que m’anirà bé per consultar coses. Al costat de casa meva hi ha dues perruqueries , una és musulmana i l’altra és espanyola , jo he anat a les dues i he sortit molt content.
També hi ha una botiga de bicicletes bona, allà et poden arreglar la bicicleta, comprar bicicletes o comprar accessoris com, per exemple, cascs, uniformes i llums per les bicicletes, entre altres coses.
Si teniu l’ocasió d’anar alguna vegada al carrer de la Mercè veniu, hi ha coses molt interessants , ja veureu que si veniu us ho passareu molt bé. Sortireu contents. I aquest és el carrer on visc, un carrer variant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)