El meu carrer és llarguet
poc estret i molt lluent
places i pisos el complementen
i cases l’envaeixen.
Cotxes i motos el fan tronar
i al final ens haurem d’acostumar
la cridòria d’algunes persones ens fa enfadar
i la tranquil·litat és la nostra felicitat.
Els arbres d’algunes cases
ens fan un bon flaire
però les caques dels gossos
ens fan moltíssima pudor.
El meu carrer és assolellat
alguns estan morenos i alguns cremats
molta gent viu aquí en,
un carrer meravellós.
dijous, 24 de febrer del 2011
Un dia d’estiu
Està al final de la Gran Vía.
Tot seguit veuràs uns nens cridant.
Una plaça molt viva trobaràs
Per la gent i negocis que hi ha.
Pel matí molesta un lladruc d’un gos
Juntament de les veus d’unes persones.
A la piscina uns nens jugant
I al carrer les botzines dels cotxes sentiràs.
L’olor de pa va omplint cada racó.
I aquella fràgancia de les roses.
Una flaire d’aigua de mar
I una pudor del restaurant de la plaça.
És un carrer molt alegre
Un munt de persones ganudint del barri
I un aire lliure respirable.
Aquest és el meu carrer.
Tot seguit veuràs uns nens cridant.
Una plaça molt viva trobaràs
Per la gent i negocis que hi ha.
Pel matí molesta un lladruc d’un gos
Juntament de les veus d’unes persones.
A la piscina uns nens jugant
I al carrer les botzines dels cotxes sentiràs.
L’olor de pa va omplint cada racó.
I aquella fràgancia de les roses.
Una flaire d’aigua de mar
I una pudor del restaurant de la plaça.
És un carrer molt alegre
Un munt de persones ganudint del barri
I un aire lliure respirable.
Aquest és el meu carrer.
Guillem Tur
El carrer sorollós
El meu carrer hi ha una pizzeria,
i també el llar dels adolescents on s’ho passen bé per la nit.
Es veuen cases i pisos alts com la muntanya,amb els balcons petitons com els ninots.
Se sent soroll dels cotxes i les motos
i la música que possen en els frankfurst.
Les llums del carrer són insoportables
per què són fluorescents i no et deixen dormir.
La putrefacció dels contenidors,
que semblen de clavegueres
amb la conbinació de pizzes,
de tots tipus: marguerita, cuatro staggione...
La veritat és què aquest carrer
és sorollos pero amb la gent
i llums que per la nit et satisfan,
amb el perfum de les pizzes preparades.
Andrey
El Carrer Molt Poblat
El meu carrer hi ha una escola,
i quan paso els nens em diuen hola,
hi ha un ambulatori,
per quan esten malalts els metges ens curin.
Se senten el cant dels ocells,
i quan els miró se’n van corrents
la veu de la gent parlant
cotxes i motos pitant.
L’aroma de la merda dels gossos,
jo penso quina feina tenen els amos del gossos?
quan passa el camió de les escombraries,
deixa una pudor que et moriries.
El meu carrer és un carrer ben transitat,
i molt enfeinat,
amb el soroll dels nens i de les nenes,
mai hi ha silenci de cap mena.
Isabel
i quan paso els nens em diuen hola,
hi ha un ambulatori,
per quan esten malalts els metges ens curin.
Se senten el cant dels ocells,
i quan els miró se’n van corrents
la veu de la gent parlant
cotxes i motos pitant.
L’aroma de la merda dels gossos,
jo penso quina feina tenen els amos del gossos?
quan passa el camió de les escombraries,
deixa una pudor que et moriries.
El meu carrer és un carrer ben transitat,
i molt enfeinat,
amb el soroll dels nens i de les nenes,
mai hi ha silenci de cap mena.
Isabel
el carrer perfecte
El meu carrer té un petit parc, faroles, bancs.
El que a tots el nens petits apasiona, la Policia Local.
Al meu carrer hi ha olors bones, olor de pa, del perfum de les persones.
Però mai de carbassa.
Coses es poden escoltar, dones criticant, nens jugat.
Fins i tot avions volant.
Molts carrers existiran, peró com el meu cap.
El meu és únic i cap de PREMIÀ DE MAR el superarà.
ÓSCAR
El que a tots el nens petits apasiona, la Policia Local.
Al meu carrer hi ha olors bones, olor de pa, del perfum de les persones.
Però mai de carbassa.
Coses es poden escoltar, dones criticant, nens jugat.
Fins i tot avions volant.
Molts carrers existiran, peró com el meu cap.
El meu és únic i cap de PREMIÀ DE MAR el superarà.
ÓSCAR
EL MEU CARRER AIXÍ COM ÉS
El meu carrer és tan petit,
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
que puc entrar al menjador del meu veí.
Començo a estrendre la roba al meu terrat,
i acabo al costat.
Som pocs veïns però cridaners i
eixerits.
Les cases són baixetes,
i algunes blanquetes.
Hi ha gent molt gran,
i de nens gairebé no hi ha.
Quan surts al carrer,hi ha cotxes aparcats
i un munt de motos al costat.
Encara que l’asfalt deixa molt per desitjar,
perquè està fatal.
I si camines cap al final,
et trobes un atzucac.
El meu carrer no m’agrada
tot i que a vegades sí
mariona
Monòleg
Un dia, quan sortia de ball amb unes amigues, vaig anar a casa meva per deixar la roba de ball i anar a donar una volta. Quan ja estava casi a casa, em vaig trobar a molta gent i molts bombers amb policies. Jo em vaig espantar perquè no sabia què passava. Em vaig trobar a la meva veïna i em va explicar què passava: es va incendiar la casa de davant meu. La gent cridava, els amos ploraven, va ser un dia espantós, tots els bombers deien que sortissin de casa seva per seguretat. Van tirar molta aigua per fi van poder apagar el foc, la noia va tenir que anar-se'n a casa de la seva mare no va poder entrar a casa seva fins que no va passar un any perquè l'havien d'arreglar. Gràcies a Déu en el meu barri només ha passat aquesta tragèdia peró el meu barri segueix sent molt tranquil.
Clàudia Esparza
Clàudia Esparza
Subscriure's a:
Missatges (Atom)