Carrer Gibraltar

Jo visc al carrer Gibraltar de Premià de Mar. No és gaire llarg, però té detalls molt bonics.
El meu carrer comença a La Riera. En una cantonada, hi ha una antiga perruqueria, ara tancada. Es deia Carles Pujades.Gairebé al costat hi ha una altra perruqueria, es diu Aqua. Es petita però és molt bonica.
 Més endavant, es poden veure més cases antigues fins que en un cantó hi ha una comunitat on viuen avis. Fa olor a metall perquè abans era una fàbrica.
A continuació hi ha una casa molt vella on abans la planta baixa era una farmàcia. Llavors hi ha un edifici on hi han oficines i un dúplex. L’edifici és gran i té un pàrking. Al costat hi ha una llar d’infants que es diu Piscis. Allà és on l’ Ignasi i jo vàrem anar de petits. A vegades se senten plors de nens o mestres parlant.
 Just al costat hi ha un minisupermercat. Allà hi venen menjar i productes per la llar. Es diu La Manduca. Quan passes per davant se sent una flaire molt agradable a menjar. Just al davant hi ha tres cases iguals. La que fa cantonada és la meva.
I just quan s’acaba el carrer, hi ha la façana de l’església. Sempre es senten les campanes tocar. A vegades si el mossèn deixa alguna finestra oberta es pot sentir aroma a ciri.
El meu carrer m’agrada molt i no el canviaria per res del món!

Patrícia P.

Un petit racó de Premià

En el carrer que jo visc hi ha moltes cases, cotxes i mascotes. El carrer és ample, no gaire llarg, gens comercial, bastant net, molt cuidat, tranquil, acollidor, bonic i lluminós.
El que més m'agrada de la meva via és que no hi ha bars ni botigues, o sigui, que a part dels cotxes no hi ha xivarri. En la meva avinguda hi ha quatre comunitats de veïns, dos a cada lateral.
De la meva comunitat el que més m'agrada és que hi ha molts nens i infants, i això dóna molta vida i alegria.
 L'olor que millor representa el meu carrer és l'olor d'arbres i de benzina. L'olor d'arbres perque hi han molts, i la de benzina perque hi passen bastants cotxes. I aquí acaba la descripció del meu carrer.
Víctor O

Una part de la Gran Via

En el carrer on jo visc, la Gran Via C/Lluís Companys, hi ha una papereria, on ja ens coneixen des que érem petites, un veterinari, on vàrem portar el nostre hàmster quan no estava bé, una perruqueria,on anem pocs cops, una tintoreria, i una botiga de coses de casa, com plats, gots, i fins i tot quadres.
En el meu carrer no hi ha arbres, i per Nadal fiquen molt poc guarniment, en canvi al centre fiquen molta més cosa. Quan passo pel meu carrer se sent el lladruc dels gossos insuportables , el soroll de els motors dels cotxes, motos, camions , autocars, etc. També de vegades, fa pesta a cremat que ve de la casa del davant on cada diumenge fan una barbacoa, una aroma a diverses flors i una pudor a benzina dels cotxes que passen a gran velocitat. Trobo que aquesta part de la Gran Via és bonica perquè s’està molt tranquil. Es molt curiós perquè ha una part on està tot ple de cases i una altra part on tan sols hi ha pisos. El terra normalment està brut.
El meu carrer és bastant ampli, llarg i gran. Quan passes també fa la sensació que les cases i els pisos estan néts. Per les nits fa molt bona olor, perquè hi ha una flor que només s’ensuma per les nits.
Elisabet R.

EL MEU CARRER ESPECIAL

Visc al carrer Núria. és un carrer molt llarg i sociable. M'agrada perquè pots trobar de tot: botigues, parcs, escoles , una biblioteca , un ambulatori fins i tot un cementiri . És un barri que et convida a investigar el que hi ha dins , hi ha tanta gent que et quedes amb curiositat de per què hi ha tanta gent . Sempre està net i tranquil, o, com a mínim, on visc jo és més tranquil, però al centre és més sorollós.

De vegades hi ha soroll on visc jo pel soroll dels cotxes però normalment és tranquil. I sobretot és un barri molt familiar. No fa pudor, flaire als arbres dels parcs però també hi ha molta humitat.

Visc aquí des que vaig néixer i m'ho he passat molt bé: he conegut a gent molt simpàtica, he anat a tots els parcs, he muntat en bicicleta en aquest carrer ... Cada racó té alguna cosa especial. Hi ha molta gent perquè és un carrer on pots trobar llocs sociables, l'ambulatori , el cementiri , i també moltes botigues i bars.

Hi ha un avi  que em fa por, que sempre et demana un cigarret , fins i tot vas amb nens de 6 anys t`ho demana , però també em fa gràcia . He gaudit molt d'aquest carrer , per això és el meu carrer especial.

Raquel B.

COMENÇA AMB UNA PLAÇA MOLT NETA I ACABA EMB UN PERFUM PESTILENT: AQUEST ÉS EL MEU CARRER

M’acabo de mudar al carrer Mossèn Jacint Verdaguer i he decidit conèixer-lo una mica i, de pas, us el presento.

Aquest carrer comença amb una petita  placeta de terra roig i un sorralet amb una piràmide de corda per a que juguin els nens, nenes i, fins i tot, persones adultes lleugeres.

La placeta dóna a un tram del carrer que és per a vianants, decorat amb plataners i altres arbres.  En un escocell sense arbre, hi ha una pedra amb color, forma i mida de closca de tortuga. Espanta molt, quan no saps que és una pedra.

Al final d’aquest tram, la via es creua amb el carrer “Santiago Rusiñol” i, a partir d’aquí, l’avinguda ja és transitable.

Generalment, a la part on visc jo, no hi ha gaire comerç. Però tenim el bar de Moi, que està al costat de casa meva, i és un bar bastant informal, un restaurant xinès, que es diu Gran Muralla i el Pippo, que és una botiga de perruqueria i accessoris per a mascotes moníssima.

Llavors, el carrer es creua amb la carretera de Vilassar de Dalt, i amb aquesta carretera fa cantonada una casa amb un pi tort que dóna al carrer, i en aquest pi hi ha un niu d’ocells, així que en aquest trocet hi ha molts excrements. A més, justament allà, hi ha uns contenidors, però a més a alguns gossos els hi ha donat per cagar a aquest mateix lloc, o sigui que hi tenim un punt de concentració de coses fastigoses i pestilents .

Ara mateix, están fent obres per arreglar un parc. Jo espero que quedi molt bé perquè així ja faltaria una mica menys, per arribar a donar-li al meu carrer aquest retoc que tant necesita. Ara per ara està una mica mica deixat, brut…
Alba F.

EL CARRER DE LA VIDA

Jo visc al carrer Núria i ara us explicaré com és:

El carrer comença en un lloc una mica inhòspit que és un carreró sense sortida ja que l’escola St. Cristòfol està just en mig del carrer.
És una escola molt gran amb els patis plens de sorra, fent primària allà t’ho passes molt bé. A continuació havent travessat l’escola, el carrer es creua amb el carrer Elisenda de Montcada.

Quan creues el carrer hi ha uns pals de telecomunicacions clavats inclinadament, la seva base està plena de pixades de gossos i desprèn una ferum extremadament àcida.
En aquell tros de carrer hi ha un veí que sempre està fent obres a casa seva i sempre se sent fortor de pintura, brogit d’una taladradora... També, en aquest tram, viu un amic meu que es diu Francesc, en una gran i luxosa casa amb un portal negre i amb barrots alts. Tot seguit, passant el tram de pixades i cagades d’animals que fa una pesta esgarrifosa que et donen ganes de vomitar, arribem al tram més comercial. Hi ha una botiga de llaminadures amb un cartell immens i colorit, la dependenta es diu Rosa, és una senyora bastant vella, tot i així se sap tots els noms de les llaminadures estrangeres. Just al costat de la botiga hi ha una plaça on la gent jove passa les hores. Finalment, el carrer Núria desemboca topant amb un antic cementiri, o millor dit, el carrer Núria mor al cementiri. Per això l’he titulat el carrer de la vida, comences en una escola i acabes en un cementiri.

 Aitor F

Una part de la Gran Vía

El carrer on jo visc és el carrer Gran Via Lluís Companys. Hi ha bastants  cases i uns quants pisos. Jo visc en un dels pisos.

A prop de casa meva tinc la plaça on hi ha supermercats, bars, farmàcies, desprès també  hi ha a prop una llibreria, una botiga de coses de casa, un veterinari, una perruqueria i una fleca.

Les olors del meu carrer són: La flaire a barbacoa de la casa del davant, la pudor a escombraries, la pesta a benzina que ve quan les motos passen a molta velocitat, l’aroma a diferents plantes i l’olor a pa i a pastissos.

 El meu carrer està brut però tot i així per mi és bonic. També és gran, ample, llarg, però una desavantatge és que no hi ha arbres. Els sons del meu carrer són els següents: xivarri perquè la gent parla molt fort, cotxes, camions, autocars, música per els veïns, ocells, patinets i gossos.

El meu carrer està tranquil a estones. Tinc el mar davant i per això les vistes són precioses. El so que més se sent és el lladruc insuportable dels gossos

Hi ha olors repugnants però també n’hi ha d’ agradables. A mi m’agradaria molt el meu carrer si no hi hagués tants gossos.

   

 Txell R