dijous, 9 de desembre del 2010

El carrer de la plaça

El meu portal està al final del carrer, que no és gaire llarg. Sortint a la dreta està el final del carrer on hi a un banc,  una peixateria i un supermercat . Davant del meu balcó hi ha una mansió on vivia una senyora gran. Quan va morir,  l’Ajuntament va iniciar unes obres per fer alguna obra pública. Sortint a l’esquerra hi ha una fruiteria i una botiga de consumibles informàtics . 
  
                                                                                  Aleix B.

El carrer Girona de Premià de Mar


El meu carrer és llarg, jo visc al núm. 44, al tercer pis. També és estret i està ple de cotxes aparcats a banda i banda. Jo no tinc balcó però els altres edificis sí que en tenen i jo en voldria tenir.
Sortint a la dreta de casa meva, trobem un edifici molt alt i anant cap a l’esquera alguna botiga. No hi ha arbres, no tenim parc i a més a més, visc lluny de l’estació del tren i de la platja. Per anar a l’institut trigo mitja hora. Casa meva està més a prop del centre de Premià de Dalt que de Premià de Mar.
Però hi ha una cosa que sí que m’agrada. A prop de casa meva viuen els meus cosins i cosines, de manera que ens veiem sovint, jo vaig a casa seva i elles vénen a casa meva.

kawtar

L'AFICIONAT QUE DONA SORT

L’altre dia vaig anar a veure un partit de futbol molt maco.

Estaven jugant el Barça vs Madrid. Estava amb els meus amics i els meus cosins. Érem
15 nens .


En el minut 24 de la primera part amb un chut dae falta de Cristiano Ronaldo va col.locar la pilota per tot l’escaire. Tots els aficionats del Barça estaven escridassant Cristiano Ronaldo .


Quan va començar la segona part en el minut 54 el tonto de Messi va marcar un gol de penalti que va provocar David Villa I 20 minuts després un aficionat va entrar al camp despullat, de sobte jo no vaig necessitar ni prismàtics ni res, ho vaig mirar amb els meus ulls, era l’Andrei Jathmanu.

El partit es va parar 5 minuts. Aquell afiçionat li va donar sort el reial Madrid, perqué 2 minuts despres Gonzalo Higuaín va marcar amb un cop de cap que va centrar Xavi Alonso de corne.

Quedaven 10 minuts i el Madrid estava presionant per que no marquin el F.C.B .

Cristiano quasi marca de falta , era la ultima jugada del partit .

PIIIIIIIIIII¡ s’ha acabat el partit i tot el public del bernabeu estava escridassant a els jugadors del Barça. fi

EL ROBATORI

Aquella nit no sabia el que havia passat fins que els meus néts m’ho van dir. Em van dir que en el C/Enric Granados van robar el carro de la compra d'una àvia. La van robar uns joves, el meu marit va dir que en els seus temps això no passava.


Vaig pensar que només li van robar però també li va donar un infart. Va venir la policia i l'ambulància .Em vaig posar molt nerviosa i intranquil·la per que no sabia què podia fer.
Van trobar als joves , i des d'aquell dia no la torno a veure.
Milton

UN TRIST ACCIDENT!

La meva Mare va veure pel balcó a molta gent i després va avisar-nos i també nosaltres es vam abocar i allà , al veure tanta gent, nosaltres ja vam dir que havia passat una cosa i al veure tanta gent també vam veure al bombers . Era que una casa del meu carrer s’estava cremant i a la casa hi havia una nena i la nena va poder sortir però va sortir plorant perquè va tenir molta por , després el pares van veure que havia passat tot això i ells es vam espantar molt. Després es veu que va petar la caixeta de l'electricitat de baix de la seva casa.

CARLA M.

Bretolades a la nit

Jo vaig veure per la finestra què passava al carrer de la Mercè, un carrer molt sorollós per on passava molta gent. Dos adolescents, que tenien els cabells arrissats i portaven la roba tacada,a les 11:00 de la nit, amb els monopatins saltants per les voreres i gravant com saltaven. Jo vaig dir que quina poca vergonya tenien els nens.
Estava molt nerviós, no sabia què fer, trucar a la policia o esperar per si se n'anaven però estaven fent molt de soroll i no deixaven dormir a ningú. Al final se’n van anar i em vaig quedar tranquil, me'n vaig anar a veure la tele i me’n vaig anar a dormir.
Ibel

Obrer malferit

L’altre dia calorós,quan el sol esquerdava les pedres, després de portar la meva néta al col.legi, descansant al balcó de casa meva, ubicada a la Gran Via de Lluís Companys.

Mentre observava la gran obra de la plaça, immediatament, començava a sentir crits, un obrer malferit havia quedat enterrat sota terra, hem vaig posar molt nerviosa, jo des de el balcó no podia fer res, només observava com els seus companys el treien d’aquell lloc.

Al cap d’uns minuts, va arribar l’ambulància, els bombers i la policia. De lluny, es veia com l’obrer es movia, em vaig quedar tranquil·la al mateix moment, la grua continuava treballant com si no hagués passat res.

Jo pensava atentament...´´com han canviat les coses´´ quina poca solidaritat i companyonia, en altres temps, en la meva joventut, era tot diferent. El món modern d’avui, ens portarà a ser menys sensibles.
Óscar