L’hòstia del segle

Vieivip!!! Un altre missatge del pesat del meu germà.
És culpable que estigui a casa amb la meva preciosa cama trencada i encara em poso dels nervis quan hi penso. Anava amb el meu germà en el mateix patinet i no em va fer cas
I ell sense que ell tingui cap de remordiments se’n va anar de viatge amb els meus pares a París i que cada dos minuts m’envia un missatge dient que s’ho està passant molt bé, i sempre em recordaré d’aquell forat del passeig de circumval•lació . També me’n recordaré del la família d’aquell motorista que ens va veure i no es va parar per saber si estàvem bé i a sobre estic a casa amb una amiga de la meva mare que és molt molt molt pesada i es diu Paquita i sempre diu el mateix “estàs bé ...”
Virivip!!!!com sigui el meu germà me’l carrego...
- hola Nil, estic a la Torre Eiffel i és molt “xulo”. Pol
Quan la Paquita se’n va anar a comprar, va passar allò inesperable, vaig caure aaaaaaaaaiuuuuuuu!!! intentant agafar el mòbil que estava en la tauleta del costat .
Quan va venir la meva família del viatge, li vaig fotre una pallissa al meu germà que ara els dos estem amb la Paquita, amb las cames trancades i els meus pares a Hawai .
nil