dimarts, 23 de novembre del 2010

CARRETERA PREMIÀ DE DALT,UN HORITZO MOLT ESTRET

El meu carrer està situat a l’entrada de la N-II, travessat per la Gran Via fins arribar al Camí del Mig.
En primer lloc, el meu carrer és molt llarg, ample i lluminós. Al mig està travessat per la Gran Via, també té semàfors, pas de vianants, voreres , cartells publucitaris i parades d’autobús. Les voreres són estretes, amb rajoles quadrades, de color gris clar, tenen pals amb base rodona, de forma cilíndrica. En mig del carrer hi ha boques de clavaguera, també hi ha arbres de fulla caduca amb tronc gros.
En el mau carrer hi ha molts semàfors, pas de vianants de color blanc i policies a les sortides dels col·legis, aixó beneficia que no hi hagi accident. Desprès, per continuar, els fanals són de color gris amb una llum intensa i a l’extrem una semiesfera translúcida que deixa passar la llum, també hi ha papereres d’acer de color metal·litzat amb una bossa de plàstic negre. Hi ha zones verdes, amb bastanta vegetació que toquen amb el carrer.
També és un carrer poc transitat, això ajuda que sigui bastant silenciós excepte quan surten els nens de l’escola. Hi ha molts cartells publicitaris penjats per tot el carrer això fa que la poca gent que hi passa es parin amb curiositat a veure els cartells que criden més l’atenció.
Estic molt orgullosa de viure en la carretera de Premià de Dalt!

Mossèn Jacint Verdaguer

El carrer Jacint Verdaguer no es pas un carrer tranquil perquè hi passen molts cotxes. Està situat un carrer mes amunt de la Gran Via. Jo visc al final de tot, des d’on comença fins que acaba es molt llarg. Fins i tot es un dels més llargs de Premia de Mar. En el mateix carrer hi viu molta gent que conec fins i tot son els meus amics.
Hi han moltes botigues,també esta l’escola del Dofí i el mercat municipal,sobretot hi han botigues de sabates.

DANI

EL CARRER NÚRIA

El meu carrer és el carrer Núria.No és molt gran, però hi ha botigues, una escola, bars, cementeri, gimnàs, cases i parcs. En el meu carrer hi ha contenidos de reciclatge: groc, verd, marró i blau.
Entre la carretera n’hi ha una cruïlla que es diu Ramon i Cajal. A Ramon i Cajal hi ha un forn, un bar, edificis...
Al meu carrer hi viuen moltes persones perquè hi ha moltes cases, i a cada casa hi viuen moltes persones.
Jo quan anva a primaria, tenia l’escola molt a prop però ara, esta molt lluny. La
meva escola d’abans era bastant gran, tenia tres edificis, un pel cicle baix, un pel cicle mitja i un pel cicle superior. Tenia dos patis, el de abaix i de dalt.El divendres, dels de sise podeiem baixar a la pista a jugar a futbol, però els altres dies no, els altres dies baixaven el altres cursos.
El cementeri, ho tenim a menys de 50 metres, i per la nit si surtes al balcó, es veu tot fosc i fa por.
El bar que n’hi ha al meu carrer es diu Can Joan i n’hi ha moltes persones.

Silvia

GRAN VIA DE LLUIS COMPANYS, “EL COR DEL POBLE”

Visc en un pis al carrer Gran Via de Lluís companys, antigament era només Gran Via, però li van posar aquest nom en honor d’aquest home que va ser president de Catalunya.

En el meu carrer també hi ha el mercat Sant Joan, la plaça dels Països Catalans, que ara l’estan ensorrant per fer-lo de nou, amb un pàrquing a sota i a dalt una petanca, pista de ping-pong, grades i tobogans. Serà una plaça per fer actes musicals.

En el principi de la Gran Via s’ha fet una urbanització que es diu Can Boter, aquest nom és de l’amo de les finques de la masia.

En la zona centre de Premià on tota la gent va de compres, a l’estanc.. a molts llocs. I on abans era un cinema, ara és un Condis

Per contniuar, el meu carrer tot recte et porta a la carretera de Vilassar de dalt i anant cap a l’esquerra de Premià de Dalt.

Per acabar, el meu Carrer acaba a la plaça Doctor Ferran, on està el Vall Premià 1,2 i 3.

alba

divendres, 19 de novembre del 2010

Carrer Joan Maragall, petit i amb molt de guirigall

El meu carrer medeix 200m aproximadament,  hi ha 32 cases.Quasi totes són plantes baixes o plantes baixes més i 
dues cases que tenen planta baixa més pisos.No hi ha cap botiga però anys enrere  havia tingut una carnisseria,sabateria i més antigament 
quan jo no havia nascut hi havia una fruiteria,una peixateria i fins i tot un bar. El meu carrer està envoltat pels carrers:El Pilar,Ramón i 
Cajal,Monserrat i passatge Prim.Abans era molt bonic.

L’asfalt està en molt mal estat.  M’agradaria que fos un carrer de vianants,perquè així els nens del  carrer podríem celebrar festes,,jugar a la pilota o fer els deures a l’aire lliure o la gent gran a passejar.

No hi han arbres ni papereres,el meu carrer no m’agrada molt, m’agradaria que l’arreglessin.

LA GRAN VIA DE LLUÍS COMPANYS

El meu carrer és molt llarg , potser el més llarg del poble.
Hi ha moltes botiges de roba ,de sabates ... també hi ha farmàcies i gelateries.
Al costat esquerra d’ on visc es troba un Condis,a la dreta un bar i davant una farmàcia. El carrer està seguit per un munt de fanals i escombraries.
El  carrer on visc es diu la “gran via” i jo crec que es diu així perquè és molt llarg ,com una via.
Jo crec que és el millor carrer de Premià perquè és llarg, gran i bonic, però això va a opinió de la persona.
El meu carrer es troba al meitat del poble i és el carrer més il·luminat.
A la Gran via es troba la Plaça de la Sardana una de les places més conegudes del poble.
El meu carrer és el millor és llarg,bonic i net.
Netty

dijous, 18 de novembre del 2010

Carretera Vilassar de Dalt Els súper decibels

El meu carrer, que és la Carretera Vilassar de Dalt, és un carrer molt, molt llarg: Crec que té més de 2,5 km potser 3 km no ho sé, però el que sí que sé és que va des del mar, la N-2, fins quasi acabar Vilassar de Dalt. Hi ha un problema molt molest en aquest carrer, el problema és que és molt transitat: passen almenys 30-50 cotxes per minut o per cada dos minuts, també passen molts camions i força motos.

Jo visc a 800 metres de la platja, 10 carrers mes amunt de la N-2, però fins i tot així m’encanta aquest carrer, a part no és gaire lluny dels instituts. Te moltíssims fanals, van de 10m en 10m, són altíssims, fins i tot més grans que la meva casa. Bé, ara anem a parlar del meu carrer físicament, com he dit abans, hi ha molts fanals, alts, en una part hi ha una línia d’arbres. Aquest carrer és molt important perquè connecta a molts llocs i té molts llocs interessants, per exemple la Biblioteca Municipal, connecta amb la Gran Via, la Piscina Municipal...

Ah!! en el meu carrer hi predominen molt les cases i en aquest cas jo visc en una. Aquesta ha sigut la meva descripció del carrer.

Luca Fernàndez