Carrer Enric Borràs

El meu carrer és Enric Borràs, comença a prop de l’estació de tren, acaba al costat del Tennis Premià de Mar, al davant dels mossos d’Esquadra. Com que està al costat del restaurant el Paller, normalment fa olor a carn. El terra d’allà, les rajoles estan una mica aixecades.

On jo visc, és un barri dormitori, les cases són blanques, grans i boniques. Estan situades de fila en fila , però hi ha una que s’anomena “la del mig” perquè apart que està al mig és el passadís més ample. Continuem per la part de baix de la Salle, que a la dreta hi ha un descampat on la majoria de cotxes aparquen. Ara han plantat palmeres, també han posat roques (no massa grans). Aquella part està una mica bruta. Tirant tot recte, comença la part del barri dormitori, allà les cases també són blanques, més petites i una mica descuidades, i tenen pàrquing propi inclòs. Les cases que tenen pàrquing al seu costat tenen flors verdes. A la altre banda del carrer hi ha una casa que destaca perquè és groga, antiga i és lletja. A l’entrada de la casa hi ha un quadre d’una moreneta, també conté una mica de heura per una finestra, jo crec que la casa està abandonada. Més endavant han pintat dos passos de zebra i han fet obres. En el meu carrer hi ha molt poques botigues, per exemple: una perruqueria, un taller, un bar a l’esquerra i una botiga de submarinisme que fa cantonada.

En el carrer que descric no hi ha gaires contenidors, que si algun dia en col·loquessin algun més, seria millor per els que viuen per aquella zona.

Després de la botiga de submarinisme, fa cantonada amb la carretera de Premià de Mar, que per cert com que circulen molts vehicles és molt sorollosa.

Marta G.