El meu carrer es diu “Camí del Mig” perquè separa Premià de Dalt de Premià de Mar.
Enfront de la meva casa hi ha el Pavelló Municipal d’esports de Premià de Mar. És molt gran, amb diferents espais per practicar molts esports com el bàsquet, el patinatge, la gimnàstica, el futbol...
A la mateixa vorera on visc, una mica més avall hi ha un concessionari amb taller de la marca de cotxes “Peugeot” on venen vehicles i arreglen motors, rodes, portes...
Hi ha un pas de vianants de color vermell i blanc que està una mica elevat perquè els vehicles que hi passen redueixin la velocitat.
En el carrer hi ha arbres verds que alegren la vista, també es veuen plantes acolorides o amb flors als jardins de les cases o als balcons dels edificis.
És un carrer llarg on hi viu molta gent. És prou ample perquè hi puguin passar cotxes en els do sentits. Té bancs de color granat fets amb fusta i ferro perquè hi puguis seure a prendre la fresca o descansar després d’un passeig o de venir de comprar.
Hi acostuma a passar gent de tota mena: alta, baixa, prima, grassa, jove, vella...
Hi ha fanals que il·luminen quan es fa de nit, són grisos, alts i lluminosos.
Tinc a prop de casa uns contenidors de diferents colors per a llençar la brossa. El de color verd per a llençar el vidre, el de color blau per a llençar el paper o el cartró i el de color marró per a llençar les restes orgàniques.
És un carrer agradable per viure encara que una mica sorollós per la nit, quan passen els cotxes o les motos. Fa un aire refrescant però també pudor de fum.
Jan Ródenas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada