EL MEU CARRER ÉS UN CARRER ESPECIAL!!!

Joan Prim és el meu carrer. És un carrer molt llarg, per això, no més descriurè des de la botiga d’animals, fins l’escola “La Lió”. Realment, el meu carrer, va des del Camí del Mig, fins arribar al mar. El meu carrer travessa la Gran Via.

En el meu carrer hi ha comerços de tota mena, d’animals, de roba, de queviures, una llibreria, dos perruqueries, un bar, una botiga d’informàtica, etc. De tant en tant i sobretot quan menys t’ho esperes,  de sobte, desapareix una botiga i apareix una altre de diferent. Els dependents cordials et conviden a comprar a les seves botigues atractives, dona gust entrar-hi.

El meu carrer és molt bullicios, la gent surt i entra contínuament del carrer als pisos i dels pisos al carrer, les botigues plenes de gent atrafegada, pels balcons i les finestres mig obertes és pot veure com la gent  es belluga, s’escolten rialles, converses entre-tallades, alguns crits. Els diumenges, vénen de vegades, un parell de gitans amb un organ electronic  dins un carret de fer compres amb músiques animades, demanan diners.

Moltes festes, com la cavalcada de reis, el correfoc, etc. passen per el meu carrer, el carrer s’omple de gent i de festa.

En el meu carrer hi ha dos tipus d’arbres, un que al primavera treu fulles malves i quan cauen és tornen violetes. L’altre és el taronger, que quan arriba l’hivern s’omple de taronges amargues.

Me’n recordo que de petita trepitjava els bassals que és formen en els quadrats on estan plantats els arbres, quan plovia, sortia amb les meves botes esquitxant-ho tot.

També hi ha un misteri, el mister dels gats desapareguts, hi ha una casa vella, on sempre hi havien gats de color atigrat, s’estaven a un jardí amb reixes, els gats podien sortir d’allà gràcies a un forat que hi havia. Ara ja no hi ha gats. Ara només queda la casa amb la pintura que cau a trossos, la reixa esta greixossa i dels gats no en sabem res.

“La Lió” ha sigut la meva escola, era una fàbrica antiga. Per arribar a l’escola has de passar un passeig on hi han uns bancs plens de graffitis cridaners, després d’haver passat un munt de vegades per davant mel’s conec tots de memória.

Per tot això m’agrada el meu carrer.

                                                                                     Cristina E.