La veïna, com que tenia tant de carinyo als gats, no els va voler deixar. I al dia següent, a la porta de la seva casa hi aparegué un gat mort. L'havien assassinat! Se suposa que el veí del costat que li volia posar una denuncia, havia enverinat al gat de la veïna ( Josefina ). Quan ella ho va veure, va anar a parlar amb ell i va començar a dir-li:
-Gilipollas, Fill de puta! Perquè has matat al meu gat?! Era com un fill per a mi, ell no t'havia fet! Ets un desgraciat, malparit...!
Ell, com era tan xulo, li va replicar dient-li:
- Et vaig advertir i tu no em vas fer ni cas, tu t'ho vas buscar, i tu mereixes! I aquí l'única gilipollas ets tu, que estas boja vella!
La Josefina estava molt trista i molt decebuda, i com que se'ls estimava tant, va deixar un quants al carrer, a l'antigu fàbrica del gas, i els altres els va haver regalar.
El veí (en Lluís) se'n va anar a viure a un altre lloc perquè no volia tenir problemes, i no van saber res més d'ell.
En canvi, avui en dia la Josefina, compra menjar per a els seus gats, que ja han crescut i han tingut cries, i els porta el menjar a la fàbrica del gas, on viuen.
Quan està amb ells, torna a somriure i se la veu molt feliç, i els gatets els hi agrada estar molt amb ella.
Això va passar de veritat al carrer joan XXIII!
M'imagino que volia ser el monòleg, tot i que no segueix els criteris que es van posar al seu moment. He hagut de revisar l'ortografia de dalt a baix.
ResponElimina