ADEU PLACA

L’ altre dia caminant pel carrer més escaròs, tan tranquil·la, hi havia una enorme pedra i per culpe d’això gairebé me la foto, però això no és important,bé, una mica sí ,ja estic un altra vegada tornant-me a enrotllar i enrollar com una perciana, ho sento, és que tinc una certa edat.

Per on anàvem?ah sí ! aquí al meu carrer passen sempre els nens bruts lletjos i entremaliats de l’ institut i caram destrocen més que l’exèrcit de Franco , si home aquell dictador que destroçava tot, el que va estar manant més de quaranta anys tot per aconseguir quatre pessetes.

Bé, es van carregar la placa blaba on posa el nom del meu carrer, és a dir, la placa blava on possa el carrer pintor Pau Roig. I vaig anar davant d’ells i els i vaig dir un parell de coses però que us heu pensat destrales, com us enganxi fent més trastades anireu a la policia .I ells enfotent-se de mi ,però mira, són uns nens mal educats i ja s’ho trobaran aquesta nit quan entri a la seva casa.

Jordi Vilar