Va passar el dimarts, al meu carrer, Jacint Verdaguer.La veïna, una dona molt vella, que viu enfront de casa meva, és molt bona i sempre em dóna caramels dels bons i em deixa veure el seu gatet. És un gatet molt maco de color blanc.
La veïna era a casa seva. Quan es va aixecar va buscar al gatet, però no hi era. La veïna va mirar per la finestra, feia un dia esplèndid, i el gatet estava al carrer. Va baixar a buscar-lo, i s’havia fet mal , encara que vivim al primer. Jo una tarda volia veure al gatet. Però la veïna em va dir: “Té maco et dono caramels, però no pots veure al gatet”. La mama em va dir que estava malalt, i que la veïna es gastaria 2.000 euros perquè es quedés un mes sencer al veterinari que hi ha prop de la carretera. Quan va tornar a casa, el gatet es va llençar perquè volia ser un ocell, però va passar exactament el mateix.
Paula
Una mica estranya,, però m'imagino que és pel punt de vista que has triat, que també lliga amb el final.
ResponEliminaOrtogràficament és acceptable, però procura fer servir més paràgrafs.
Nota: 7