dimarts, 14 de desembre del 2010

Monòleg: barallant-se com un nen petit

Avui, la meva mare i jo vam anar a la casa de la meva tieta,fa molt sol, la meva mare va dir que la casa de la meva tieta estava a Premià de Mar i jo no sabia on estava, desprès la mare m’ho va explicar.
Vam arribar a Premià de Mar una hora desprès, vam anar fins a casa de la tieta i ens va dir: “aquest carrer es diu Carrer Enric Granados”,i anava explicant les botigues que hi ha al carrer. Quan vam arribar al carrer de la tieta,vam veure dos senyors que s’estaven barallant i jo no sé què estava passant amb ells. Desprès, la meva mare va preguntar a una senyora que estava mirant. Quan la senyora va acabar de explicar, la meva mare no es va quedar a mirar, peró jo volia mirar i la meva mare va dir que ara no podia, perquè calia anar a casa de la tieta.
Finalment, el meu pare va venir a buscar-me.
Els dos homes van anar a l’ hospital perquè es van donar una pallissa.

1 comentari:

  1. T'has esforçat molt per aconseguir una redacció força correcta. El punt de vista no sé si és d'un noi, però vaja, millora dia a dia tot plegat.
    UN 6.

    ResponElimina