Una nit emocionant

Una nit emocionant

Avui és la festa de fi de curs de l’ escola el Dofí on va el meu nét que està en el meu carrer Mossèn Jacint Verdaguer.

Espero que no torni a passar com l’ any passat perquè vaja ensurt, vam acabar més tensos que una pança I jo a la meva edat no estic per aquestes coses.

Encara penso en aquella nit quan ja estávem tots preperats per sopar a les taules del pati, i de cop i volta va venir la policia que semblaven “Los hombres de paco” a dir-nos que havia una amença de bomba i havíem d’abandonar el col·legi immediatament.

En aquell instant no m’ ho podia creure. Tothom vam anar a la cantonada del carrer i per si fos poca cosa va començar a ploure i va fer un bon xàfec.

Jo pensava en aquella amanida que devia estar tota mullada i aquells canapès tant bons. Encara que els altres estaven molt espantats.

Després d’ una hora ens van dir que era una falsa alarma i que podíem tornar a l’ escola tranquils. Peró jo li vaig fer un petó fort el meu nét i vaig anar cap a casa a menjar-me un bon entrepà de pernil salat, vaig posar la televisió i vaig veure “la Noria”, va ser molt impactant.

Aquest any per si a cas portaré la carmanyola a la butxaca per si hi ha sorpreses. Mare meva aquestes coses a la meva edat, i tot pels néts, que els estimo molt!!

Mar Martinez