Robatori de pa afortunat

A veure m’esteu demanant un fet curiós d’aquest carrer? Doncs començem: Jo estava parlant amb les meves amiges, la Pepita i la Lola les joves. De sobte hi venen dos ‘’canallas’’ amb pistoles que volien atracar al forn, jo vaig cridar perquè les pistoles em feien por. Les meves amiges no sabien que pasava i em van preguntar per què cridava, aleshores jo nerviosa vaig assenyalar amb el dit les pistoles. Ellas tambè van cridar i van alborotar tot el carrer de la Mercè.
Aquells dos maleducats i ‘’malparits’’ apuntaven a la dependenta amb les pistoles. De sobte ve un home guapo i fort com un roble i aquest es va tirar sobre els dos ‘’canallas’’. Desprès va venir un policia i va pregutar que va passar, la dependenta, la Pepita, la Lola, el home i jo vam dir els fets. La policia s’en va endur els dos maleducats.
Quan la Pepita, la Lola i jo ja ens anàvem, va venir l’home guapo i fort i em va donar un petò, jo em vaig quedar de pasta de moniato. Jo tenia vint-i-cinc anys. L’home aquell ara és el meu marit, en Francesc que ara és lleig, a qui no suporto més; portem quaranta anys casats, Déu nos en guard. Espero viure molt mès i que el meu marit es mori!!!

Adrià M.